El curs escolar ha començat a les balears sota l’ombra del que s’anomena el TIL. És el decret de tractament integral de llengües (TIL). És el capítol dos de la política lingüística del govern de José Ramón Bauzà, després de la modificació de la llei de la funció pública perquè el català no sigua requisit per ser funcionari. Doncs bé, el TIL fulmina la immersió lingüística en català sense que hi haja hagut cap petició de la societat civil en aquest sentit i es va aprovar sense negociació amb la comunitat educativa. Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI, explica que tot l’estiu han estat “en peu de guerra” i que “hi ha hagut molts docents que no han fet vacances” a base d’assemblees i intents per “trobar una fórmula per fer repensar a aquest govern” l’aplicació del TIL perquè assegura que la comunitat educativa no el demana: “Ells ens lleven allò que va bé; la normativa que va bé i el model lingüístic escolar que funciona i no ens arreglen allò que va malament: el fracàs escolar, de molts alumnes a dintre de l’aula…”.
Font diu que el TIL és un problema en forma de “ganivet de doble tall”. Explica que “ni hi ha professors preparats suficientment ni els alumnes estan preparats per seguir una àrea no lingüística en una llengua estrangera”. Per exemple, segons el pla d’aplicació del TIL, aquest curs, els alumnes de 1r d’educació secundària obligatòria hauran de fer matemàtiques, biologia i ciències socials en anglès. L’entrevistada diu que això ho complica perquè el sistema educatiu balear acull alumnes que no coneixen ni el català, ni el castellà ni l’anglès, com població subsahariana o búlgara i conclou: “És una mica precipitat, imposat… No són només els professors els qui estan en contra. És tota la comunitat educativa: pares, mares, alumnes, la comunitat científica…”.
Tot i la suspensió de l’aplicació del decret de tractament integral de llengües per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Font afirma que “no hi ha hagut ni una ombra de dubte, malgrat que la notícia era bona, de desconvocar cap vaga”. Diu que hi ha moltes qüestions per negociar: demanen que es retire el TIL, negociar un projecte diferent, les ràtios d’alumnes per mestre, adequar els horaris a la legislació i retirar els expedients i la suspensió de sou i feina als tres directors de Menorca que han rebut aquesta sanció de traslladar a la conselleria d’ensenyament la decisió del consell escolar del seu centre de no aplicar el TIL. A part d’això, també volen proposar un pla de mesures per millorar el coneixement de l’anglès entre els alumnes sense desplaçar la llengua pròpia del territori, que inclou desdoblar l’àrea d’anglès, incorporar professors nadius, fer intercanvis de mestres i que la televisió pública emeta pel·lícules en anglès subtitulades en català, com ja fa Televisió de Catalunya.
Amb tot, la portaveu de l’STEI manté que la majoria dels membres de l’assemblea general de treballadors dóna suport a una vaga en què “els professors perdran més de 100 euros diaris per defensar una educació inclusiva i en català”.
Amb vista al curs passat, el govern balear va promoure la llibertat d’elecció de llengua i, segons les dades a què es remet Maria Antònia Font, el 13% de les famílies van escollir castellà i el 87%, català. Enguany, parlar de campanyes de “trilingüisme” i d’”equilibri de llengües”, la xifra ha baixat fins a la proporció de 10-90%. Davant això, Font diu: “Això és una falsa llibertat perquè el decret de tractament de llengües fulmina la immersió lingüística i la possibilitat que la llengua catalana sigua la llengua vehicular de l’ensenyament als centres educatius”. Recorda que fins ara, el model actual, l’anomenat decret de mínims, estipula que un mínim del 50% de la docència ha de ser en català i que, si hi ha consens al centre, es pot arribar al 100%. Una situació que, segons Font, es donava a la majoria de centres d’infantil i primària de les illes. Tot això, el TIL ho deroga. Als ulls de la sindicalista, és una prova pilot de la futura llei del ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert: “Aquest TIL també té una funció espanyolitzadora. Nosaltres som Illes Balears, el laboratori de la LOMQE del ministre Wert. I ens han llevat la possibilitat que el català sigua la llengua vehicular de l’ensenyament i que es pugua fer la immersió lingüística per consens, perquè nosaltres no l’hem tinguda mai per imposició”. Amb això, referma que s’ha demostrat que, fent servir el català a les escoles, s’ha aconseguit que els alumnes coneguen les dues llengües oficials i puguen escollir quina fer servir.
El que considera una “imposició” de Bauzà, Font troba que “ajudarà als qui estaven indecisos a fer la vaga indefinida”. És més, diu que l’aprovació d’aquest decret llei per contrarestar la sentència del TSJIB és “rompre l’estat de dret”. Amb això, Font fa la proclama següent: “Això, a la resta de Països Catalans, pot sorprendre un poc però dins de les Illes Balears ja estem avesats a veure que el president Bauzà fa la llei a la seua mida. Que té un pis a la murada, just al passeig devora la seu però és il·legal no sé quina reforma… Molt bé: ell canvia la llei perquè la reforma sigua legal. Que li diuen que no té la compatibilitat per exercir el càrrec de president del govern mentre tingua la farmàcia en marxa, que és la farmàcia que de totes les illes balears factura més: és igual. Ell diu que la llei de compatibilitat no l’hem entesa bé. I ara resulta que si el decret TIL està recorregut, no està consensuat, està imposat… ell fa un decret llei en res, en hores.. Per favor! Aquesta medecina no la volem! I no la prendrem!”.
Així doncs, Maria Antònia Font assegura que el sistema educatiu necessita “normatives estables” i creu que fins i tot “el que vindrà darrere, fins i tot, podent ser que el mateix PP, ho llevarà. Perquè dins del PP, aquest senyor ha aconseguit crear divisió”. D’aquesta manera, recorda que hi ha ajuntaments que s’han posicionat contra el TIL i a favor de la llengua i afirma amb rotunditat que la conselleria d’Educació i el govern de les Illes Balears donen “ordres polítiques als seus representants perquè executen accions que van en contra de la llei”. I ho rebla, tot plegat, amb aquest missatge: “Quan s’ataca la llengua a un punt, això afecta el conjunt de la llengua. I som un sòl poble i parlem català!”.
