Els jutges europeus han desestimat els recursos presentats per les autoritats espanyoles contra aqueixa decisió, adoptada després d’una auditoria en la qual la Comissió Europea va detectar un incompliment de les normes de contractació pública.
En concret, les irregularitats en la contractació es van produir en relació a l’ús de l’experiència com a criteri d’adjudicació i del mètode del preu mitjà com a procediment per a valorar el preu ofert.
L’origen del litigi es remunta al 2002, quan la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme va rebre del Fons de Cohesió 11,2 milions d’euros per al grup de projectes denominat ‘Sanejament de la conca hidrogràfica del Xúquer 2001-Grup 2’.
El principal objectiu dels projectes era millorar el tractament de les aigües residuals i dels fangs al llarg d’aqueix riu.
Després de dur a terme una auditoria i detectar irregularitats, la Comissió va decidir reduir la subvenció atorgada inicialment als tres projectes en 1.900.281 euros, xifra corresponent a la diferència entre l’import de l’oferta seleccionada i el de l’oferta que hauria obtingut el contracte si no s’hagueren utilitzat els criteris considerats il·legals.
Les irregularitats es referien a contractes gestionats per l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals del País Valencià (EPSAR) i afectaven tres projectes: la planta d’assecat tèrmic de fangs de Quart-Benager, el condicionament de l’estació de depuració d’aigües residuals de Xeraco i la connexió de la Sèquia del Mar amb la Sèquia de Vera.
L’Estat espanyol va recórrer davant el Tribunal General sol·licitant l’anul·lació de les respectives Decisions de la Comissió.
En les sentències de hui, el Tribunal General desestima els recursos de l’Estat espanyol.
El Tribunal recorda que les normes europees de contractació pública tenen per objecte protegir els interessos dels operadors econòmics d’un Estat membre que desitgen prestar serveis en un altre país.
En particular, expliquen els jutges, aqueixes regles pretenen excloure el risc que es done preferència a licitadors nacionals i la possibilitat que els poders públics es guien per consideracions que no tinguen caràcter econòmic i incórreguen en ‘favoritismes’.
El Tribunal opina que el fet que no es donara a conèixer el preu mitjà en el moment de la presentació de les ofertes, va impedir als licitadors conèixer una dada que, d’haver-la sabuda amb anterioritat, haguera pogut influir en bona part en la preparació de l’oferta.
La falta de transparència pel que concerneix al preu mitjà va fer que els licitadors més competitius es trobaren en una situació de competència ‘irracional’ ja que, si volien mantenir les seues oportunitats d’obtenir el contracte, es veien obligats a presentar una oferta amb un preu més elevat del que hagueren pogut oferir.
Respecte a la utilització del criteri de ‘l’experiència en obres anteriors’, el Tribunal considera que podia utilitzar-se per a verificar l’aptitud dels licitadors, és a dir, per a verificar que respectaven les exigències de capacitat econòmica, financera i tècnica, però no per a adjudicar els contractes.
