El residu que s’ha triat per dur a terme les recerques és la palla de blat pel seu baix cost i la seua elevada disponibilitat, sobretot al centre d’Europa. D’aquesta manera, s’ha aconseguit donar un elevat valor afegit a un residu, que per al citat projecte europeu, constitueix el 100% de l’aportació de matèria primera per a la producció de plàstic biodegradable.
En el procés d’elaboració del ʹbioplàsticʹ, es parteix d’un bacteri que s’alimenta amb sucres extrets de la palla de blat i que sintetitza l’innovador material, la qual cosa significa que a l’interior del seu organisme converteix el sucre en aquest plàstic biodegradable.
Del mateix residu agrícola s’aconsegueixen extraure nanomaterials, com les nanofibres de cel·lulosa i les nanopartícules de lignina, que constitueixen l’additiu clau per millorar les propietats del material i que fan possible la seua utilització en sectors com el de l’electrònica o la fabricació d’electrodomèstics de gamma blanca.
Fins al moment, els socis de BUGWORKERS han aconseguit bons resultats en l’eficiència del procés, i ara ho portaran a escala industrial. “És necessari un alt rendiment en el procés de síntesi de bioplàstic mitjançant l’ús de bacteris per poder parlar d’un producte competitiu a nivell de costos, i en BUGWORKERS s’estan aconseguint resultats molt positius en eixe aspecte”, ha afirmat la coordinadora tècnica del projecte d’AIMPLAS, Ana Espert.
L’Institut Tecnològic del Plàstic, situat a València, és un Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT) reconegut per la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia i pertany a la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencià (REDIT) i a la Federació Espanyola d’Instituts Tecnològics (FEDIT).
