José Miguel Gràcia: “La llei de llengües és la llei de no-llengües”

El programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra entrevista el portaveu de l'Associació Cultural del Matarranya

RNA / Andorra

Aquest cap de setmana passat, Calaceit ha acollit la 23a Trobada Cultural del Matarranya, organitzada per l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) que, al seu torn, ha inclòs la 2a Jornada sobre llengua i societat als territoris de parla catalana, organitzada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest acte ha portat fins a la vila franjolina el titular d'aquesta cartera, Ferran Mascarell.

El portaveu de l'ASCUMA, José Miguel Gràcia, ha traslladat a l'Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, tot el que ha donat la trobada. També és recomanable l'article que ha fet al seu blog, de referència sobre qüestions de la Franja de Ponent. A l'entrevista radiofònica, Gràcia ha començat destacant dues frases del conseller català: “El català necessita instruments d'estat per poder reeixir bé” i “Espanya no ha sabut fer un estat plurilingüe al llarg del temps”.

A propòsit de la presència de Ferran Mascarell i fins i tot d'autoritats del Govern d'Andorra com la directora de Política Lingüística, Montserrat Planelles, o el director del Servei de Política Lingüística, Joan Sans, el portaveu de l'ASCUMA destaca, “el més trist de la jornada”, és que no hi va assistir “cap representant del Govern d'Aragó de cap nivell”, encara que se'ls va convidar. Gràcia ho rebla dient: “Jo no sé si és inexplicable o és molt explicable”. Amb tot, recorda que la jornada la va obrir l'alcalde de Calaceit, Josep Maria Salsench, així com no hi va faltar el president de la comarca del Matarranya, Francisco Esteve Lombart. El primer, segons l'entrevistat, es va mostrar “molt agraït” per poder acollir al municipi aquestes activitats i “va obrir les portes del poble, per sempre, a qualsevol activitat cultural i en defensa de la llengua”. Igual de satisfet es va mostrar Lombart. Això sí, José Miguel Gràcia relata que, “com a anècdota, aquests dos senyors, que ens van tractar perfectament, són dels partits que van signar la famosa Llei de llengües de l'Aragó”, la que convertia el català en LAPAO. De fet, assegura que tots dos “estan molt més d'acord” amb el posicionament de l'ASCUMA “i molt allunyats del que diu la llei”.

ABANS I DESPRÉS DEL LAPAO

Mesos després de l'aprovació d'aquesta Llei de llengües de l'Aragó, Gràcia considera que no ha canviat gran cosa: “Jo diria que l'objectiu més important d'aquesta llei va ser derogar l'anterior i poc més”. De fet, la presència de l'ensenyament del català a les escoles segueix exactament igual: a alguns llocs com a única assignatura optativa, i a d'altres, com a obligatòria. I hi afegeix que el govern aragonés, “després del ridícul que ha fet, segur que ara no ho faria d'aquesta manera”. De fet, es refereix a aquest text afirmant que “la llei de llengües és la llei de no-llengües”.
 
Assistents a la Trobada Cultural del Matarranya

Gràcia només creua els dits perquè no abaixen les ajudes públiques, perquè prou feina té la seua associació per mantenir l'activitat actual: publicar la revista mensual “Temps de Franja” dos mesos a internet i un en paper. Des que el govern aragonés va cancel·lar les subscripcions a aquesta publicació, l'única en català de tot l'Aragó, ja no es pot editar cada mes. L'ASCUMA també lluita per poder seguir organitzant les activitats culturals de sempre i, de moment, no pot assumir tornar a publicar els tres o quatre llibres a l'any que feia abans. Però el portaveu de l'entitat afirma: “La nostra força, la força del soci, segueix igual i estem empenyent com podem tots aquests temes”. I la revista “Temps de Franja” és vital en un territori discontinu perquè Gràcia diu: “Si hi ha un instrument que ens uneix més és la revista”.

És difícil, en unes terres poc poblades, abandonades de la mà de déu i on creix la immigració no catalanoparlant, mantenir viva l'espurna de la defensa de la llengua. Malgrat tot, José Miguel Gràcia recorda que encara segueix en peu un grup de pares de Vall-de-roures i la Fresneda, a la mateixa comarca, que han creat una associació, Clarió, per aconseguir augmentar la quota de català a les aules davant del fet que els xiquets, fills de catalanoparlants de tota la vida, ja juga en castellà al pati. Gràcia troba que estan “donant-se cops contra una roca” però valora el seu esforç.

L'ESTAT DE LA LLENGUA

La 2a Jornada sobre llengua i societat a les terres de parla catalana va tenir un contingut molt tècnic, amb balanços de dades, perspectives demogràfiques, revisions metodològiques de les enquestes... José Miguel Gràcia considera que la situació de la llengua “queda bé” i que “no s'ha de ser negatiu”, tot i que ho pronuncia amb un to una mica resignat. I afegeix : ”La idea és mantenir el que fem i empényer el que podem més”. Veu com la situació al País Valencià empitjora, igual que a la Franja de Ponent, per la manca d'ensenyament del català, l'augment de la immigració amb altres parles i els matrimonis mixtos que abandonen el català, “malgrat que, encara, el nombre de parlants és molt elevat, proporcionalment”. Això sí, veu clau el que pot passar amb el futur de Catalunya, perquè considera que la independència afavorirà la salut del català a la resta de territoris on es parla.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat