Des del punt de vista econòmic, han assegurat que l’impacte que tindrà aquesta nova norma redueix menys del 0,1% la factura de despesa de medicaments. A açò se li suma l’alt cost de la seua implementació, ja que els serveis de farmàcia hospitalària no tenen una estructura que permeta cobrar als pacients, la qual cosa implica que caldrà comprar nous aparells per a aquest fi.
Des del punt de vista humà, consideren que la decisió de cobrar el 10% del preu dels medicaments fins a un màxim de 4,20 euros per cada envàs dificulta l’accés i imposa barreres al tractament. També consideren que aquesta resolució distorsiona l’equitat d’accés als medicaments en diferents grups de pacients ja que, en funció de quin siga la prescripció per a una mateixa indicació terapèutica, el pacient podrà rebre les seues medicines de forma gratuïta o haurà de pagar per elles.
A aquesta falta d’equitat se li suma una altra nova complicació. Fins ara hi havia dues formes d’obtenir medicaments a les farmàcies hospitalàries. D’una banda, els pacients podien arreplegar les medicines al mateix hospital i portar-la al seu domicili per a administrar-li-la en les dosis recomanades. Però també hi havia un altre grup de medicaments que s’administraven al mateix hospital en unitats d’Hospital de Dia per part del personal sanitari. Amb la nova mesura, el pacient haurà d’acudir al servei de farmàcia hospitalària per a arreplegar la medicació que després li serà administrada en un altre punt de l’hospital. Per açò asseguren que complicarà i demorarà l’atenció a pacients crònics que, per a poder ser tractats, hauran d’acudir de forma freqüent i periòdica a l’hospital.
Problemes per als treballadors de farmàcies hospitalàries
La SEFH també ha volgut destacar que en la nova resolució del Ministeri de Sanitat no s’ha establert qui és el responsable de cobrar als pacients. “Volem advertir que els serveis de farmàcia hospitalària no estan dotats per a aquesta activitat“, han recordat. La necessitat d’implantar noves estructures de cobrament en un sistema, el públic, que no està habilitat per a açò obligarà a noves organitzacions administratives i de control durant l’horari d’atenció als pacients. És a dir, sobrecàrrega de treball.
Els farmacèutics consideren que l’eficiència dels fàrmacs pels quals els pacients hauran de pagar no passa pel copagament, sinó per disposar de directrius estrictes de prescripció, seguiment i control. També seria necessari treballar en la prevenció dels efectes adversos, establir criteris de fallada terapèutica i retirada de tractaments segons el que establiren conjuntament la Comissió de Farmàcia Terapèutica i els Serveis Clínics. És a dir, que no és una qüestió de diners sinó d’una gestió intel·ligent.
