Durant tres dies de desembre va ser el centre de totes les mirades. Al costat d’altres dues companyes va dir prou i va decidir encadenar-se, fins que la recentment nomenada consellera de Benestar Social, Asunción Sánchez Zaplana, es va acostar a elles i els va convocar a una reunió. Tres dies en què el seu mòbil sonava cada cinc minuts: ʺel carregava quatre vegades al dia, va ser una bogeriaʺ. Tres dies que la van deixar esgotada, però satisfeta. ʺHem aconseguit que la gent sàpia el que passa i que prenga consciència de la injustíciaʺ.
Va comptar amb el suport i la solidaritat de moltes persones, veïns i comerciants que li van portar cafè, entrepans i fins i tot una estufa. ʺT’adones que encara hi ha gent amb cor, per exemple els dels desnonaments, que si em criden per a un acte, allí estaréʺ, assegura. També es van acostar polítics, com Ximo Puig, i a tots els vaig dir el mateix: ʺNo vull fer política. Si ve com a persona pot quedar-se, però com a polític noʺ.
ʺJo als polítics els demane que passen un dia amb un discapacitat enllitat, solament un dia, que el cuiden i que s’adonen de la realitatʺ. Creu que el Partit Popular vol eliminar la Llei de Dependència perquè, segons Rajoy, no és viable. Ella assegura que el finançament bé podria venir de ʺretallades en els càrrecs públics i de la devolució dels diners que han robat tots els corruptes. Que es retallen ells, hi ha massa balafiament!. Si amb els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) estan pagant Bankia o el deute de Canal 9, açò no pot serʺ.
Elvira creu que després del seu gest hi ha un abans i un després. ʺHem dit ja està bé!. Ser discapacitat no és ser ximpleʺ. Després dels decrets de juliol passat els dependents han passat a cobrar un 15% menys, si escau de 337 a 286 euros mensuals: ʺÉs poc, però molts depenen d’açò per a viureʺ. A més dels retards en els pagaments hi ha altres problemes: els cuidadors de dependents han deixat de cotitzar a la seguretat social i hi ha expedients de dependència parats que porten quatre anys aprovats.
Després de la seua protesta, la Generalitat va convocar una reunió amb les associacions i les conselleries de Benestar Social i d’Hisenda. L’objectiu, aconseguir un calendari de pagaments que es complisca. ʺVull creure en la bona voluntat de la consellera de Benestar Social, però açò no és prou, hi ha molt de deute i no tenen diners. Només els demane que no retallen en educació, sanitat i dependènciaʺ.
Actualment ens deuen dos mesos i prompte també gener. ʺHan de complir, és la lleiʺ, afirma rotunda i convençuda. Però el temps passa i les promeses no s’estan complint. ʺSi he de tornar a encadenar-me ho faré, però al costat de molts mésʺ. Alguns li han retret un cert protagonisme. ʺJo crec que he obert una porta, ara són els col·lectius els que han d’agafar el relleu, jo vull apartar-me una mica i ser una més. Jo vull que les associacions s’unisquen i treballen totes juntesʺ. Vol ser una de més, però la seua determinació i la seua voluntat és ferma: ʺSi no compleixen la llei em tornaran a tenir ací davantʺ.
