El parany està comercialitzat per l’empresa valenciana Sansan Prodesing SL i s’està utilitzant en diferents països d’Europa i ha despertat interés a Estats Units i Orient Pròxim, comprat aquest últim amb un gran potencial d’aplicació. Els resultats de la seua aplicació van ser publicats el passat mes d’agost per la revista Journal of Economic Entomology.
“La novetat d’aquest sistema rau en la seua forma; el disseny piramidal ajuda al morrut, atret per la feromona col·locada en el parany, que grimpe fàcilment sobre aquesta i acabe caient a un recipient amb aigua situat en la part inferior”, apunta Vicente Navarro, del grup d’Ecologia Química Agrícola de l’Institut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politècnica de València.
En el seu estudi, els investigadors de la UPV van avaluar a més què ocorria en afegir aigua als paranys que contenen material vegetal (aquest material reprodueix l’olor de la palmera i s’utilitza com a atraient també del morrut): van comprovar que el nombre de morruts atrapats es multiplicava per tres respecte als paranys secs.
“Per a atraure al morrut, és molt important reproduir i potenciar l’olor de la palmera, que s’aconsegueix incloent material vegetal de palmera en el parany. Ara bé, afegir material vegetal té un handicap, i és que és necessari una contínua reposició del mateix per a evitar la disminució de l’atracció amb la degradació del material”, explica la investigadora del grup d’Ecologia Química Agrícola, Sandra Vacas.
Com a alternativa a la utilització de material vegetal, els estudis en aquest camp se centren per a aconseguir determinar aquells compostos característics de l’olor de la palmera que poden tenir un efecte atraient per al morrut i poder fabricar així un atraient sintètic que, almenys, iguale l’atracció del material vegetal.
En aquest sentit, l’equip de treball del grup d’Ecologia Química Agrícola treballa en la identificació dels compostos característics de l’olor de la palmera, dins de Palmprotect, el principal projecte europeu de lluita contra el morrut roig. Fins avui, han identificat més de 100 compostos, dels quals 14 presenten una activitat que podria convertir-los en potencials substitutius del material vegetal.
