Els darrers mesos han sortit a la llum diversos casos de discriminació lingüística al País Valencià que han posat aquest problema damunt la taula: el de Francisco Escortell i Paco Muñoz a Elx (Baix Vinalopó), el de Lluís Xavier Flores al Campello (l’Alacantí) o el de Carles Mateu a Almassora (la Plana Alta). Aquest últim, ha acabat amb una condemna de presó per haver parlat en valencià a uns agents de la Guàrdia Civil. Josep Escribano, president de l’associació cívica el Tempir d’Elx, considera que no és que hi haja un auge de casos d’agressió lingüística. Denuncia que són “casos de discriminació i d’humiliació a les persones per parlar la seua llengua” i que “el tracte que reben no és equitatiu respecte al castellà, sinó de discriminació”. Amb això, conclou que “s’evidencia una mena de supremacia lingüística de la gent que parla castellà respecte de la gent que parla en valencià”. És per aquesta situació que, amb els anys, els valencians “han interioritzat un prejudici, una falta d’autoestima, en considerar que el valencià és una llengua subordinada al castellà, una llengua secundària, d’estar per casa”.
Davant d’aquest panorama, Escribano mostra un toc d’optimisme: “Cada vegada més, la gent que és ferma i que té una lleialtat lingüística, que s’estima el país i que s’estima la llengua, està fent un pas endavant i ho denuncia”. Al seu parer, això trenca el silenci de molta altra gent, cosa que veu important, perquè així es posa la llum damunt ”d’una problemàtica que alguns neguen i que consideren que l’estat de normalització al qual hem arribat és més que suficient…però no és suficient; ho estem veient”. Diu que hi haurà més casos públics de discriminació però creu que la clau davant d’això, és: “Que les diverses entitats, la societat civil, tota la trama cívica d’entitats que hi ha al país, donem una resposta coordinada i ho denunciem”. L’objectiu, fer pressió social per posar remei a una qüestió que assegura que “la Generalitat amaga” i “no hi fa front”.
El president de l’associació il·licitana afirma, taxativament, que: “ Tenim un Estat que no acaba de creure que la diversitat lingüística és un enriquiment i és incapaç de creure-ho i de demostrar-ho amb fets”. I amb això, posa per exemple com el Partit Popular i Unió Progrés i Democràcia han pactat que la propera reforma educativa espanyola, coneguda com a llei Wert, incloga que el castellà ha de ser la llengua vehicular; o el desconeixement de la realitat lingüística i el poc tacte per part de les forces i cossos de seguretat. Sobre aquest col·lectiu, Escribano denuncia: “Són serveis que paguem amb els nostres impostos i que hi són per a servir-nos. I, a l’inrevés; en comptes de servir-nos, maltracten i humilien els ciutadans que col·laboren desinteressadament amb la justícia en el cas, per exemple, de Francisco Escortell”. Es tracta d’un ciutadà d’Elx que, col·laborant en un presumpte cas de pedofília, va ser maltractat verbalment per parlar en valencià a la Policia Nacional.
El president del Tempir també es mostra molest amb la Generalitat Valenciana perquè, tenint competències en matèria lingüística, “no és capaç de demanar a l’estat que les forces i cossos de seguretat complisquen la normativa lingüística vigent i ni tan sols ella n’és garant i exemple”. Es refereix al govern d’Alberto Fabra parlant de “deixadesa total i absoluta com a garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants”. Per això, insisteix que és molt important denunciar-ho i que “és necessari fer visibles els casos d’agressió lingüística” perquè, “solament denunciant-ho i fent-ho visible i creant aquest clima de pressió social farem que, ajudant-nos els uns als altres, puguem tirar endavant i paralitzar aquesta situació que vivim”.
Reivindicant Estellés
L’entrevista amb Josep Escribano també ha sorgit a propòsit de la sèrie d’actes que el Tempir ha organitzat durant tota la setmana passada per reivindicar i homenatjar la figura del poeta Vicent Andrés Estellés, coincidint amb el 20è aniversari de la seua mort. Els actes han consistit en el trasllat a la Universitat Miguel Hernández d’Elx de l’exposició temàtica preparada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la presentació d’un poemari de la poeta del moment al País Valencià, Marisol González, anomenat Suite de València i inspirat en poemes d’Estellés; i un sopar de clausura, amb un recital de poemes d’Estellés i un concert de Natxo Gironès, que també ha musicat lletres del poeta.
Josep Escribano explica que aquests actes són “una forma de donar continuïtat a un poeta i de traspassar-ne la memòria i l’estima a les futures generacions”. I és que no dubta en afirmar que és “el poeta més estimat per tots els valencians” perquè té una obra molt accessible a tothom, “molt emocional i que connecta amb la vida més quotidiana”. A més, assegura que “davant d’una situació en què la cultura i la llengua passen per una època molt delicada al País Valencià, és una forma de fer una activitat d’autoestima”. No cal dir que les activitats han sigut un èxit i que, en el cas de l’exposició, l’han visitada centenars d’alumnes de tot el sud del país.
Per acabar l’entrevista, ha estat inevitable fer referència a l’actualitat més recent, com és la protesta dels docents balears, en vaga indefinida en defensa del català a l’escola. Escribano comparteix les reivindicacions dels mestres i assegura que “és necessari apostar per l’ensenyament en valencià perquè és l’únic que garanteix que el nostre alumnat puga dominar les dues llengües i evitar conflictes com els que estan passant”. Amb tot, és molt clar: “El que passa a les Balears és un exemple per als docents valencians”.
