Xavier Pérez / València.
Dignitat per a les persones, dignitat per al País. Hui 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, hem d’alçar la veu, més encara, per a recuperar la dignitat del poble valencià, una dignitat que ‘gràcies’ als 20 anys de govern del Partit Popular hem perdut, un govern en genuflexió contínua als interessos del partit i de Madrid (l’últim capítol, la retirada de la reforma de l’Estatut a Madrid, on els valencians hem perdut 500 milions d’euros) i que ens han deixat a la cua del benestar i sense expectatives de futur, sobretot a nivell econòmic.
La Veu del País Valencià va llançar, hui fa un any, la notícia que naixia un nou diari amb l’objectiu de vertebrar el País i ajudar que hi ha haja un canvi social i polític.
Superar el patiment de la gent i exigir el dret a existir com a poble, haurien de ser, i són per a La Veu, les dues prioritats més immediates per a bastir col·lectivament una alternativa civicopolítica davant l’estafa politicoeconòmica actual, el fracàs del model de corrupció i impunitat, i la clara intenció d’eliminar-nos com a País Valencià.
Presentació de La Veu a l’IES Lluís Vives de València
Ara més que mai, davant l’ofensiva del Partit Popular que torna a destapar el fantasma del catalanisme per amagar el balafiament, la corrupció i les seues polítiques antisocials, la societat civil ha de donar una resposta contundent eixint aquest 9 d’octubre als carrers en la manifestació convocada pel col·lectiu 9 d’Octubre. Una data que pot representar el punt d’inflexió de la pèrdua de legitimitat social del Govern valencià i tinga l’alternativa d’una majoria social emergent.
Una ofensiva ridícula, que va donar lloc al penúltim capítol d’ocurrències, fou l’atreviment d’afirmar que el valencià venia de l’iber. Aquesta afirmació va estar contestada per universitats, filòlegs i inclús l’AVL, encara que el seu president continua ‘dubtant’ sobre la unitat de la llengua, una llengua que no és capaç d’aprendre el Molt Honorable President de la Generalitat.
Hui, se segur que fa un discurs en valencià, de mala gana, però que no és capaç d’assumir-lo, fet que és imperdonable per al màxim representant polític dels valencians.
Tampoc ens oblidem dels valencians perseguits per parlar en la nostra llengua, l’últim cas la condemna a presó de Carles Mateu, a ell i a la resta, el nostre suport.
Un país amb 700.000 aturats no pot estar en la dinàmica de la ‘contemplació’ i per això és necessari, com deia Vicent Torrent en l’entrevista que publiquen hui en La Veu, “una xicoteta revolució” on la societat civil siga la protagonista.
Però també els partits d’esquerres, PSPV, Compromís, EUPV o ERPV tenen l’obligació de començar a parlar i negociar un futur govern i una alternativa a les polítiques neoliberals del PP. No poden esperar-se a l’endemà de les eleccions.
Per a ells un suggeriment: primer les persones i el País, després el partit. No ens poden defraudar, la societat valenciana demana un canvi. Un canvi que arribe i es faça notar entre els més necessitats, els dependents, els desnonats, un canvi en l’educació, la cultura, la sanitat o els serveis públics i socials.
Per això, des de La Veu del País Valencià intentem cada dia dignificar el País, la llengua i donar veu a totes les persones, entitats o associacions que ho necessitem, som el diari dels valencians i en valencià.
Tenim moltes idees i il·lusió, però La Veu necessita del vostre suport econòmic per a poder consolidar-se. Nosaltres, des del primer dia teníem clar que el micromecenatge era la fórmula per a finançar el diari.
Des d’aquestes línies us convidem a l’agermanament donant suport al diari, a partir de 12 euros anuals. Un euro al mes, un café al mes.
Bona Diada, salut i País
