Teresa Cabanes: “El que no pots readaptar és una nòmina o un local”

La presidenta del Centre de la Cultura Catalana d'Andorra explica al programa ‘Estira la llengua’ de RNA les conseqüències de la retallada de subvencions de la Generalitat de Catalunya

RNA / Andorra

L'any passat, la Generalitat de Catalunya va subvencionar amb 42.000 euros el Centre de la Cultura Catalana d'Andorra. Enguany, “si tot va bé”, en rebrà 15.000. Són les xifres que la presidenta de l'associació degana de l'activisme cultural i lingüístic català a Andorra, Teresa Cabanes, posa sobre la taula de l'estudi 2 de Ràdio Nacional d'Andorra.

El Centre es va fundar el 1995 i, almenys els últims exercicis, s'ha finançat a través de subvencions del Govern d'Andorra, dels comuns, d'aportacions privades, de les quotes dels socis però, sobretot, de les dues subvencions de la Generalitat de Catalunya: una per funcionament, que l'any passat era de 25.000 euros, i una per a l'activitat, que l'any passat era de 17.000 euros. Enguany, passen a ser de 6.000 i 9.000 euros respectivament. Cabanes admet que primer es van “esverar molt” i que una setmana més tard ja s'han “asserenat”, però afirma que tenen “dos problemes sobre la taula”: la continuïtat del local i la dels dos treballadors: un gerent a temps complet i un secretari a temps parcial. “Les activitats les pots readaptar. El que no pots readaptar és una nòmina o un local”.

El seny de l'entitat, però, ha fet que no hi hagen mals majors. Cabanes sentencia: “A dia d'avui ho tenim tot pagat. Per tant, no devem absolutament res”. Tot, perquè l'entitat sempre ha guardat els diners de les subvencions d'un exercici a pagar les activitats de la temporada següent. Ara, la temporada següent assegura que s'haurà d'afrontar “amb la voluntat de tots”. D'una banda, els dos empleats asseguren que seguiran treballant per l'entitat en la mesura del possible i la presidenta evidencia que duien a terme un volum de feina important en gestió i organització de les activitats.

Unes activitats que es faran igualment però amb un format més modest. Per exemple, sobre els berenars literaris, que han començat aquesta setmana, resol: “En comptes de fer-los a un lloc on havíem de pagar el berenar, doncs ja farem una mica de pa amb tomàquet amb la nostra bona voluntat perquè la gent també pugui berenar, i ho farem al Centre”. Amb la sort que el propietari del local no ha establert cap data perquè l'abandonen. Tot i així, la junta s'ha marcat com a límit el final de l'octubre o el principi del novembre. La mostra de cinema català, prevista pel principi de l'any vinent, i les jornades de cuina catalana es mantindran. El que perilla és el premi Carles Sabater a la millor cançó en català. Cabanes considera que “si no hi ha un pressupost digne, és molt difícil fer-lo”. Recorda que el Govern d'Andorra hi contribueix generosament, però “o es fa bé, o no es fa”. Així, explica que a la darrera edició, un dels grups guanyadors tenia sis membres, als quals cal pagar el desplaçament i l'allotjament pel dia del concert.

En tot cas, el Centre de la Cultura Catalana d'Andorra té un altre pes a l'esquena, trobar un espai on emmagatzemar tot el material acumulat després de tants anys, “que és molt” i un despatx. La presidenta diu que ja s'ha fet una petició al comú d'Andorra la Vella i conclou que si això es resolguera, només els quedaria trobar una feina per als empleats acomiadats.

La raó de ser

En un país amb una sola cultura pròpia i amb institucions públiques pròpies per defensar-la, incloent-hi un ministeri, hom pot dubtar de la raó de ser del Centre de la Cultura Catalana. Però a Teresa Cabanes no li falten arguments per defensar-lo: “Normalment, les entitats hi són per recordar a les administracions el que han de fer”. I posa per exemple el neguit que naixia fa deu anys entre la societat andorrana pel fet que, als patis de les escoles, no s'hi parlava gaire català. Per a Cabanes, “un problema veritablement important”. Ara pot dir satisfeta que, gràcies a la pressió del Centre i l'acció conseqüent del Govern “això va canviant”, i rebla: “Aquesta és la funció del Centre: fer de portaveu del que passa a baix”.

Així mateix, la presidenta aclareix que, tot i que es diga centre de la cultura catalana, “és perquè és aquest nom” i es refereix “a l'andorrana i la que sigui”, de cultura. Amb la conversa, descriu l'entitat com un Òmnium Cultural ”de caire andorrà”; “una entitat constituïda a Andorra i per Andorra” que, igual que d'altres entitats de fora dels límits de la comunitat autònoma de Catalunya, també rep subvencions de la Generalitat: “A la Generalitat sempre li ha interessat que existíssim però mai hem deixat de ser d'Andorra”.



Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat