Diari La Veu del País Valencià
La Llotja de València val de 350 a 400 milions
Carla Amanisc / EFE / València

La Llotja de la Seda, construïda entre 1482 i 1533, està considerada un dels millors exponents del gòtic civil del segle XV i està enclavada en ple centre històric de València.

El treball, presentat com a Tesina Fi de Màster per Miquel Gimeno, alumne del màster en Direcció i gestió de Projectes de la UPV, inclou també la valoració d’altres immobles pertanyents al patrimoni de la Generalitat valenciana susceptible de ser venuts, han explicat des de la Universitat.

En concret, l’edifici que albergava la Conselleria d’Economia, situat en el número 32 del carrer Colón i llogat a Bershka, tindria un valor de 21.977.233 euros; mentre que el de l’immoble situat en el número 80 del mateix carrer seria de 13.651.024 euros, i el de la plaça de Nàpols i Sicília, 9.450.998 euros.

Pablo Aragonés, un dels directors del màster, ha explicat que en la valoració d’immobles històric-artístics influeixen moltes variables intangibles que expliquen el seu valor i que difícilment es poden avaluar mitjançant els mètodes tradicionals de valoració, per la qual cosa “sorgeix la necessitat de trobar nous mètodes que contemplen aquestes variables d’una manera precisa”.

Jerónimo Aznar, director també del màster, ha precisat que el mètode utilitzat es basa en el ja usat per la UPV per a valorar altres actius, com obres d’art, esportistes, L’Albufera de València, la Marjal de Pego-Oliva o entitats financeres, com Bankia o la CAM.

No obstant açò, ha dit, s’ha donat “un pas més” per a establir un valor a edificis monumentals o que formen part del patrimoni de les Administracions Públiques; açò, al seu judici, aporta avantatges no solament a l’hora de vendre’ls, sinó també per a donar-los un valor social.

Segons Aznar, el mercat d’aquest tipus d’immobles és molt reduït i poc transparent, per la qual cosa existeix una gran dificultat a l’hora de trobar altres edificis d’aquesta naturalesa que permeten realitzar una valoració de manera comparativa.

A més, en aquells edificis més singulars i emblemàtics, com el cas de la Llotja, el mercat és evidentment inexistent, per la qual cosa es recorre a hipòtesis econòmiques i en concret, s’aplica el Procés Analític Jeràrquic (AHP, en les seues sigles en anglès).

Es tracta d’una tècnica proposta pel professor de la Universitat de Pittsburgh Thomas Saatypara, i dissenyada per a l’ajuda als processos de presa de decisions, que té un fonament científic contrastat, han assegurat des de la UPV.

Per a la seua aplicació als citats edificis, s’ha tingut en compte l’opinió de dos experts: el catedràtic Manuel Ramírez Blanco, especialista en restauració del patrimoni, i José Ángel Rodríguez González, professional en l’empresa privada dedicada a la valoració d’actius.

Així, en el cas de la Llotja, els investigadors van aplicar una variant del mètode, denominada AMUVAM, i han obtingut que el valor de l’immoble es troba entre els 353.877.290 i 398.648.521 euros.

Aznar ha destacat que conèixer el valor d’edificis monumentals pot ser una manera de transmetre a la societat el valor que tenen les coses i pot ajudar al fet que es respecte més el conjunt, al mateix temps que ofereix a l’Administració una idea del valor del seu patrimoni i li permet justificar les seues inversions.

Ha destacat que hi ha diversos països interessats en aquesta metodologia, especialment a Iberoamèrica, on l’activitat econòmica “és molt pròspera”, encara que han detectat també cert interès per part d’empreses espanyoles, després d’uns anys de paràlisis a causa de la crisi econòmica i la falta d’activitat immobiliària.

Comparteix

Icona de pantalla completa