La interiorista local Amalia Vañó Ferre va ser l’encarregada del disseny i de coordinar els treballs executats fonamentalment per empreses de la zona amb la premissa de mantenir les característiques industrials de l’edifici sense renunciar a aires contemporanis. Per això, els materials emprats evoquen l’època de funcionament de l’antiga estació de ferrocarril i la seua arquitectura com el cristall en finestres que recorden la visió dels passatgers als vagons del tren, el ferro de les gelosies que traslladen a les vies o els teixits naturals que junt a una il·luminació indirecta permet crear ambients càlids i acollidors; sense deixar de banda una estètica amb colors vius plens de contrastos.
Respecte de la cuina, la inversió realitzada permetrà evolucionar la carta mitjançant la inclusió de noves tècniques com el forn de brases o extremar les exigències de sanitat alimentària amb la incorporació, per exemple, de mobiliari dotat de rodes per facilitar les tasques de neteja. La nova restauració, afavorida també per la constant formació de l’equip humà, aposta per una cuina mediterrània de mercat especialitzada en carn a la brasa afegint tocs marroquins o italians amb una vocació decidida per la salut.
