Per què pensa que és la política millor valorada?
Crec que és simplement perquè la gent connecta amb el nostre discurs i amb la nostra forma de fer política. Estem intentant recuperar la política enfront del partidisme. Crec que és per eixa manera de dirigir-nos a la gent en un moment en el qual els polítics a l’ús el que fan és parlar entre ells i utilitzen els ciutadans com a espectadors. Nosaltres parlem a la gent i els estem escoltant.
I ara la ciutadania escolta més del que ho feia abans?
Jo crec que sí. El 15-M ha ajudat molt al fet que la gent escolte perquè ha sacsejat moltes consciències. Ha fet que augmente l’interés per la política i es desemmascare el partidisme. La gent no rebutja els polítics, rebutja convertir la política en pur partidisme i electoralisme. I en eixe discurs desapareix l’interés general.
Però el discurs haurà sigut difícil d’assumir per Compromís, que està format per partits més clàssics…
Ho ha sigut i ho segueix sent, perquè la inèrcia dels partits és l’acumulació de poder. Quan vaig per ací dient que hem de fer, a priori, una renúncia del poder sobre els altres, sona molt rar. Però la gent ho entén, ho accepta i li agrada. D’ací el resultat de l’enquesta.
L’enquesta d’El País també ratifica un govern tripartit.
Bé, l’enquesta no ratifica açò, l’enquesta el que diu és com quedaria el panorama electoral, no qui governarà…
Els fa por parlar d’un tripartit al País Valencià?
No, por no. El que passa és que tornem al mateix. Quan u abans de les eleccions comença a fer càbales sobre com vol que siga el govern, ja està menyspreant els ciutadans. Tu fixa’t el que és la tirada en poder que per una simple enquesta ja estem veient com volem organitzar el poder. No, el poder el té la gent quan vota, tinguem clar açò, i a partir d’ací, amb els resultats damunt de la taula, decidim, i sempre comptant amb la gent.
Quelcom semblant al que es va fer amb la Llei de Transparència?
A mi m’agradaria que fóra així, la tecnologia t’ho permet. L’enquesta el que sí apunta és al fet que els ciutadans volen un canvi, però com ha de ser el canvi no podem decidir-ho només els partits.
En la dreta hi ha molta por al resultat del 2015, nota més atacs contra Compromís? Per exemple sobre la seua relació política amb Enric Morera…
Són embolics que no es corresponen amb la realitat. És que no s’entén que puga haver-hi lideratges compartits, Enric i jo compartim lideratge i ho portem molt bé. Mira com és el poder que exigeix que hi haja un cap visible, per què no pot ser més horitzontal? Per què ha de ser tot tan vertical? Jo em negue. M’agrada l’horitzontalitat, en tots els aspectes [riures].
Una vegada que es produïsca el canvi, caldrà fer una auditoria sobre com està la situació i què és el que es deu?
Sí, i mirar què és el que cal pagar i què no, perquè òbviament la part de deute il·legítim, després d’un procés de verificació, nosaltres no la pagarem. No seguirem enriquint a qui ha saquejat les arques públiques dels valencians.
Què es pot considerar deute il·legítim?
Per exemple, una cosa que hem fet pública aquests dies, i és que hem estat pagant a una empresa d’enginyers de l’aeroport per als vianants de Castelló, des de l’any 2006, onze milions d’euros per a fer no se sap què. Açò és deute il·legítim, els diners que s’han destinat a interessos particulars sense que haja revertit en un interés públic. Se’ns ha fet pagar als valencians una hipoteca que no hem gaudit. I, a més, caldrà intentar que els que s’han emportat els diners, els retornen.
Parlem de política nacional, què li sembla la LOMQE que ha aprovat aquesta setmana el Congrés dels Diputats?
És una traïció. Està concebuda per a afavorir l’educació privada i donar satisfacció a la Conferència Episcopal, però sobretot està feta perquè la gent més humil no puga tenir les mateixes oportunitats que la gent amb diners. S’estan aprovant lleis perquè els fills dels treballadors no tinguen les mateixes oportunitats que els fills dels rics. Al final subjau el corrent neoconservador que ha pres el poder en el PP, del qual formen part Wert, Esperanza Aguirre, i aquest tipus de personatges. És el que correspon al ‘tea party’ nord-americà, que l’Estat és un problema i no la solució i que tot és un negoci.
Quan ix fora de València, es cansa una mica que sempre li parlen de corrupció?
No crec que hi haja més corrupció ací que en altres llocs. Sí que és veritat que la corrupció vinculada al PP està molt generalitzada perquè es va confondre la majoria absoluta amb el poder absolut. La corrupció pivota sobre tres eixos: l’especulació urbanística, les grans obres/esdeveniments i la gestió de residus. Per què? Perquè els tres exigeixen que es moguen grans quantitats de diners i plusvàlues en molt poc temps.
El cas Cooperació és el cas més greu de corrupció política?
Moralment sí, perquè estàs parlant d’uns diners d’emergència alimentària i hi ha gent que s’ha mort de fam perquè no van arribar. Açò em resulta punyent i no ho puc comprendre. Puc entendre l’avarícia, com a concepte, però quan algú s’enriqueix a canvi que algú es muira de fam i de forma directa… Encara que en quantia no és el més important, em sembla el més immoral de tots. No puc amb eixe tema, em produeix arcades.
Què pensa quan veu a Camps i Rita rient-se a la banqueta? I quan veu a Cotino presidint, es gira i veu a Rafael Blasco assegut al fons com castigat…?
Doncs depén del dia. Hi ha vegades que pense “què faig ací?”, hi ha altres dies que pense “com no van a rebutjar els ciutadans aquesta obra de teatre?”, i hi ha altres vegades que em costa molt controlar-me la ira, perquè em sembla una falta de vergonya i de decència, i açò els meus problemes d’estómac em costen. Si els diguera el que pense en eixos moments, no sonaria bé.
Què diria als valencians que han marxat per culpa de la crisi o farts d’anys de governs conservadors?
A tots els dic el mateix: “Prometeu-me que tornareu”. Em sembla tan dramàtic que gent formada, jove, amb tot un món per a menjar-se’l maxen rendits i vençuts… Jo els dic: “No, no, heu de tornar, perquè jo vull tenir un futur en aquest país”. Eixe és un dels meus objectius, que la gent que haja marxat en contra de la seua voluntat, torne. Açò és molt important.
