La portaveu socialista de Política Lingüística en Les Corts, Vicenta Crespo, ha demandat al Consell que done un impuls a la normalització de l’ús del valencià en les administracions públiques valencianes i en les de l’Estat, situades al País Valencià, ja que de seguir amb el ritme amb què s’ha produït en els últims trenta anys “la normalització completa es produirà d’ací a 3.000 anys”, ha advertit. Així, ha destacat que “la Generalitat només exigeix a l’1,2% dels treballadors públics que tinguen algun que un altre coneixement del valencià”, per la qual cosa “de seguir així es tardaran milers d’anys a aconseguir la normalització completa”. Crespo ha fet aquest advertiment l’any en què es compleix el 30 aniversari de la Llei d’Ús del valencià, promulgada pel govern socialista de la Generalitat presidit per Joan Lerma.
D’aquesta manera, la diputada del PSPV ha defensat en Les Corts durant la reunió de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat Valenciana una proposició no de llei dels socialistes valencians per a tornar a reivindicar “el dret dels valencians i les valencianes de ser atesos en valencià tant en les administracions públiques valencianes com en les estatals situades al País Valencià”.
Sobre aquest tema, ha denunciat que la llei marca l’equiparació efectiva amb el castellà i que l’ús oficial de les dues llengües es done en condicions d’igualtat. Per açò, ha lamentat que aquests dos preceptes són actualment “pura retòrica, una declaració de bones intencions” ja que la llei, ha apuntat, “s’ha quedat en paper mullat”.
Així, ha insistit que és “un dret reconegut en la Constitució i l’Estatut poder ser atés en valencià en totes les administracions públiques, cosa que en aquests moments no ocorre”.
Sobre aquesta falta de normalització efectiva, ha posat com a exemple dues situacions que s’han donat recentment en els jutjats. D’una banda, en els tribunals de Castelló, on s’ha negat a un advocat la possibilitat de parlar en valencià i, d’altra banda, en un jutjat de Vinaròs en el qual no s’accepten escrits en valencià.
Igualment ha posat com a exemple els cossos de seguretat de l’Estat, Guàrdia Civil i Policia Nacional, en els casos en què hi ha hagut persones que han denunciat que quan s’expressen en valencià són tractats de taujans.
També ha posat com a exemple el fet que l’Agència Tributària no facilite que la declaració de la renda es puga realitzar en valencià.
