David Valls: “El que passa amb la llengua a València ens afecta a tots”

El programa “Estira la llengua!” de RNA al director del projecte del documental Què ens passa valencians?!

RNA / Andorra
 
Acció Cultural del País Valencià, El Tempird'Elx (Baix Vinalopó), El Micalet de València, Tallers per la llengua i entre aquestes, Ràdio i Televisió d'Andorraamb Estira la llengua!, i La Veu del País Valencià donen suport al futur documental “Què ens passa, valencians!?”. El director del projecte, el català David Valls, explica un projecte que vol reflectir la realitat de la nostra llengua al País Valencià: “És una autocrítica que haurien de fer, potser, els valencians, quan vegin que posem sobre la taula les contradiccions en què viuen i les mancances de la llengua”. És la translació del “Són bojos, aquests catalans!?” amb què ens sorprenia aquest estiu i amb què també volia posar de manifest una realitat: “En el tema de la llengua, quan demanes, tothom surt a defensar-la. Però moltes d'aquestes persones, després, no tenen una actitud coherent”, en el sentit que moltes vegades no fomenten l'ús del català al seu entorn en casos en què seria fàcil.
 
Valls admet que “és una mica boig, fer això, com a català” i que segur que “a algú no se li deu haver posat gaire bé” i ho pot veure com una intromissió d'un català en afers valencians. Per això explica que són les entitats valencianes les que n'han escollit el títol i qui decidirà quines són les situacions que s'han de reflectir al treball audiovisual i especifica: “Jo simplement hi poso els mitjans i la idea original”. També és conscient que al País Valencià és més arriscat fer-hi desembarcar aquest projecte, perquè apunta que, allà, “la situació política, a més, no és favorable, ni per part del govern espanyol ni per part de la Generalitat Valenciana que, per un cantó s'omple molt de llengua valenciana però, a l'hora de la veritat, no la fa servir o la fa servir molt poc”.

Micromecenatge
 
Igual que el primer documental de la saga, serà possible gràcies al micromecenatge. “Amb el Són bojos vam patir més, tot i que teníem menys diners per aconseguir”, explica David Valls. “Ara ja ens coneix més gent i hem arribat a més gent més fàcilment”. Però també han tingut el suport d'un mecenes que no és català però sí catalanoparlant, “d'un país llunyà on mengen peix cru”, diu. “Hi ha posat una xifra considerable de diners, bastant elevada”. Tot, perquè es veu que és un lingüista interessat en sociolingüística catalana i s'ho pren com una inversió: “Vol veure aquest experiment com acaba. I com que li interessa, hi posa diners per veure com acaba la cosa”, explica Valls.
 
Però si una cosa ha constat amb aquest procés de micromecenatge és aquesta: “Si els Països Catalans no existeixen, a mi que em perdonin però jo no m'ho crec”. Diu que el finançament ha arribat des de tot arreu dels territoris de parla catalana i valora el fet que no només donen suport al projecte entitats valencianes, com és el cas de Ràdio i Televisió d'Andorra o de dues àrees de la Universitat de Barcelona. De fet, l'emissió d'una notícia sobre el primer documental per Andorra Televisió que recollia els enregistraments amb càmera oculta del “Són bojos, aquests catalans!?” va generar molta repercussió al principat pirinenc i també a Catalunya. Mostraven com moltes botigues incomplien la llei, que obliga a oferir atenció al client en català. Valls assegura que aquestes seqüències són completament reals i que no se'n va eliminar cap que no sortís al treball i sentencia: “Molta gent veu la solució (per a la normalització lingüística) amb un país independent. Jo no dic que la solució no la puguem tenir amb un país independent, però no és automàtica. No cal abaixar la guàrdia”.
 
Alina Moser

En tot cas, després d'haver passat per les dues catalunyes, Andorra i la Franja de Ponent, ara el documental passarà pel País Valencià i el Carxe, la zona catalanoparlant de Múrcia. Valls ho té molt clar: “A la tercera part anem a les Illes. I quan dic a les Illes, vull dir a totes. Això inclou l'Alguer”. Admet que serà un projecte més car i que, per tant, caldrà més finançament, però no hi renuncia.
 
En tot cas, la part valenciana està en marxa. Ja se'n prepara el guió juntament amb les entitats col·laboradores i el rodatge podria començar al proper febrer. Tot, com sempre, amb la jove alemanya Alina Moser com a protagonista i fil conductor. Per escollir-la, el director del documental explica que “buscava algú que fes necessari el català”, tenint en compte que la majoria de catalanoparlants són bilingües, amb el castellà, el francès o l'italià com a segona llengua. I la nostra condició de bilingües fa que “trobem normals moltes coses i no ens n'adonem”. A l'Alina la va localitzar a través de Carme Junyent, professora de lingüística de la Universitat de Barcelona. Valls, a més, explica, a mode d'anècdota, que: “El petit problema de l'Alina és que parla massa bé el català”. Això ha suscitat “comentaris de tots colors” al YouTube i per això vol deixar clar que “és alemanya, sense arrels catalanes a cap cantó” i explica que, quan va aprendre català, ho va fer perquè es va enamorar d'un noi que era de Lleida, cosa que al País Valencià li pot permetre “passar més desapercebuda” per la semblança del català de Ponent al de valència.



 

 

Comentaris

JOB
2.

És a dir, si des de diferents punts de la nostra comunitat lingüística ixen mostres de solidaritat, representa que tots som catalans?
Compartir una llengua i ser mútuament solidaris no ens fa d'una mateixa nació ni amb una mateix identitat. I pensar el contrari és el pitjor favor que li podem fer a la llengua, que estem parlant de 14 milions de persones, no de quatre grups o institucions que no representen ni un 1% dels nostres pobles.

  • 3
  • 8
ANTIFEIXISTA Gandia
1.

brutal! estic desitjant vore'l
P.S: algun blaverot hi eixirà fent el borinot, de segur...

  • 13
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat