Mira ha presentat el llibre en roda de premsa a València aquest dimecres, on ha relatat als mitjans que ha intentat explicar al llibre “no la meua vida, sinó els recursos que poden eixir de la meua experiència com a expressió d’una forma de viure, del final de la societat tradicional”.
L’escriptor ha afegit que no es tracta d’una autobiografia a l’ús perquè no és un relat cronològic sinó “literatura de la memòria o memòria convertida en literatura”.
Mira ha explicat que ell va nàixer l’any 1939, l’any del final de la Guerra Civil espanyola, i que quan va començar a tenir ús de raó va ser l’any del final de la Segona Guerra Mundial, 1945, quan tenia sis anys d’edat.
Per a l’escriptor, els anys que relata El tramvia groc “són anys del final de la societat precontemporània o prectecnològica on no existia pràcticament res dels elements que hui considerem indispensables”. L’escriptor es va criar a una casa de l’actual barri de La Torre, als afores de València ciutat, en una casa on hi havia un ambient entre el camp i la ciutat, amb germans grans que anaven a la universitat però al costat de l’horta de València.
Mira ha rememorat aquells anys i ha confessat la tristor que li representa passejar per on hi havia la casa familiar, aleshores al costat de l’horta de València. “S’ho han carregat tot, comprenc els canvis per millorar allò que tens però tenint una idea. Allò s’han convertit en uns paratges desolats i absurds”, ha lamentat i ha afegit que “com han fet en altres coses, hem destruït el millor que teníem”.
Segons ha explicat, a Joan Francesc Mira li ha costat temps i treball rememorar aquells anys, gairebé més temps que la mateixa escriptura. Mira ha reconegut que li ha suposat més complexitat que escriure ficció ja que, “en la ficció fabriques els personatges al teu gust i els pots encaixar, ací jo no puc fabricar personatges puc seleccionar i no puc inventar”.
En aquest sentit, ha assenyalat que no hi ha cap invenció i ha comparat aquest exercici amb els de Nabokov o Cannetti, que evoquen passatges de quan tenien 3 anys. Joan Francesc Mira ha reconegut que l’únic moment de ficció és quan rememora els fet històrics que des de l’època romana podien haver passat pel seu carrer, coincident amb la Via Augusta romana.
Mira ha remarcat en diverses ocasions el fet que l’escriptura de El tramvia groc li ha suposat un exercici feixuc, també emocionalment, “et quedes de vegades pensant que t’has gastat, estic consumint-me”, ha dit.
L’escriptor ha assenyalat així que un segon volum li passa pel cap, sobretot perquè serien anys que considera importants, amb els anys universitaris a Roma i els primers anys de compromís polític. “Si puc en els pròxims mesos reconnectar amb aquells anys a partir dels 15, perquè m’ha costat gairebé més la reconnexió que l’escriptura, és possible que em decidisca a fer un segon volum,”, ha dit Mira.
