La setmana passada va arrancar, amb gran èxit d’assistència, el cicle tardorenc de la XIV edició del Festival Música, Història i Art que organitza Cultural Menges.
Amb el títol Sons del Passat, engloba una selecció de concerts de música medieval, entre els quals hi ha el de Capella de Ministrers, amb entrada lliure fins a completar aforament. Finalitza la setmana que ve amb una especulació medieval sobre la recreació d’Umberto Eco en El nom de la rosa i La rosa borgiana.
Amb la finalitat d’acabar amb el gran Cisma d’Occident que havia provocat la paradoxal situació de tres papes simultanis que disputaven la seua autoritat i estudiar la reforma de l’Església Catòlica, es va convocar en 1414 el Concili de Constanza, en què van tenir un decisiu paper dos valencians, el (anti)papa Luna -Benet XIII- i Sant Vicent Ferrer.
Sobre aquesta qüestió, destaca que les seues decisions “han estat determinants per a la història d’Europa i per al destí de tots dos”.
En aquest context de divisió i desunió de l’Església Catòlica, el sant valencià es va assentar amb gran fama com el predicador del Judici de Déu. Batejat per la gent com ‘l’àngel de l’Apocalipsi’, les seues predicacions a través del territori europeu es dirigien a “evitar els costums dolents recordant contínuament que el Judici Final ens espera a tots, commovent profundament les ànimes dels més creients, però també les del més escèptics”: Temeu a Déu i honreu-lo, perquè s’acosta l’hora del Judici 14.7.
Des de 1987, Capella de Ministrers ha dedicat la seua tasca a la recuperació del patrimoni musical més antic, especialment el de la Corona d’Aragó.
Després de l’estrena de Timete Devm, actuarà a la Catedral Metropolitana de València, a final de novembre, amb el drama paralitúrgic del Cant de la Sibil·la, que l’any passat va recuperar de la mà de la musicòloga Maricarmen Gómez-Muntané i que inclou l’Ordo Prophetarum i la interpretació de la Sibil·la a càrrec d’un xiquet cantor de l’Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats.
