La proposta va ser presentada pel grup de l’Esquerra Plural i s’hi demanava “procedir a la retirada dels símbols franquistes en els edificis dependents del Ministeri de Defensa”. Així mateix, s’instava al govern a “completar el catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i a la dictadura franquista per a accelerar la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.
L’encarregat de defensar la iniciativa va ser el diputat Joan Josep Nuet, qui va denunciar “la paralització dels actes que han de basar-se en l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica de 2007” i com, any rere any, “les partides en pressupostos s’han anat reduint i arribant a desaparéixer”.
El PP es va negar a donar-li suport perquè, com va explicar la seua diputada per València, Belén Hoyo, amb aquest tipus de proposicions “es continuen removent assumptes ja superats per la societat espanyola”. Al seu judici “tornen a apel·lar a un assumpte que ja va quedar resolt en la Constitució” i, després d’apel·lar “a l’esperit de la Transició”, va anunciar que votarien en contra “perquè les peticions ja s’estan duent a terme”.
Hoyo va aprofitar la seua intervenció per a criticar a l’Esquerra Plural, per tenir en les seues files “persones que donen suport a la dictadura a Cuba o a Corea del Nord”. També va criticar als nacionalistes als quals va animar a respectar les banderes constitucionals. I va concloure amb un discurs econòmic assegurant que l’objectiu del PP és “retirar del nostre país l’atur i la crisi”.
Oposició unànime
Abans de la seua intervenció, els grups parlamentaris que van prendre la paraula per a defensar la seua posició van donar suport a la proposició de l’Esquerra Plural. Rafael Larreina, d’Amaiur, va recordar que l’Estat espanyol és “el segon del món (per darrere de Cambodja) amb més fosses comunes” i va criticar que, a Madrid, on ha viscut durant any i mig, hi ha “pintades de caràcter nazi que no han sigut esborrades en tot aqueix temps”.
Per la seua banda, Emilio Olabarría (PNB), va donar suport a la iniciativa perquè només demanda que es complisca la Llei de Memòria Històrica i va demanar “acabar amb els residus marginals d’una transició política encara inacabada”. En el mateix sentit, Feliu Joan, del grup parlamentari català va considerar “pertinent” aquesta proposició ja que “no s’està complint la llei”.
Irene Lozano, de UPyD, també va anunciar la proposta, encara que va voler concretar que es referia “als símbols franquistes que es troben en els edificis públics”.
Finalment, Susana Sumelzo, del grup socialista, va recordar que durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero es van realitzar “6.000 exhumacions en 300 fosses, es va fer un mapa de fosses i es van subvencionar 833 projectes d’associacions de recuperació de la memòria històrica”. A més, va aprofitar la seua intervenció per a denunciar la “paralització” de l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
