La Unió de Llauradors denuncia que la política de ‘low cost’ que pretenen imposar alguns operadors comercials en el mercat del vi arruïna els productors del País Valencià amb uns preus que no es corresponen amb el que seria desitjable.
Segons el parer de la Unió en lloc de consolidar la posició de mercat de la campanya passada, amb més qualitat i menys quantitat però més rendibilitat, el que es pretén per part d’alguns operadors comercials “és tornar a inundar el mercat mundial amb vins barats que generen únicament benefici als especuladors de sempre”.
La Unió indica que argumenten una suposada sobreproducció per a baixar els preus, quan a les zones productores del País Valencià ens trobem davant una campanya normal que és a més inferior en un 11% a la de la mitjana de les últimes sis. “La superproducció és un invent interessat per part d’alguns doncs les dades oficials demostren que en el conjunt de La Unió Europea la producció és pràcticament la mateixa de la mitjana de les últimes set campanyes i fora de la UE, Xile i Argentina, tindran una collita baixa per les gelades. L’amenaça d’una superproducció mundial i el consegüent col·lapse del comerç és una fal·làcia i únicament obeeix a una estratègia per a fer baixar els preus”, assenyala Luis Javier Navarro, membre de la Comissió Executiva de la Unió.
Els preus comencen a baixar
El problema és que aqueixa excusa de l’excés de producció sí que ha influït en els preus en origen que perceben els productors. Durant els últims mesos de l’any 2012 i primers mesos de 2013, fins a març aproximadament, els preus eren similars al País Valencià als de la resta de l’Estat espanyol. No obstant açò a partir d’abril s’observa que els nostres preus tenen una tendència diferent. Mentre en la resta de l’Estat els preus continuen pujant, ací comencen a baixar o es mantenen estables, però ja amb valors que són inferiors.
Segons Navarro “els industrials saben molt bé complir amb el seu paper i si en verema creen sensació en el mercat d’abundància, els preus baixen i com es verema una vegada per any alguns aprofiten per a comprar raïm més barat i així es proveeixen de matèria primera per a tot l’any”. Però tampoc s’escapen d’aqueixes crítiques “algunes cooperatives que pensen que com els agricultors que venen el raïm a la indústria la cobraran barata, ells després a la cooperativa tindran un marge major per a justificar la seua gestió i la seua liquidació posterior als socis, oblidant que el que compra barat ho pot vendre barat sense arruïnar-se i que al final aqueixos industrials faran una competència feroç a les cooperatives al haver obtingut la matèria primera a preus de saldo”.
