El professor Josep Burgaya Riera (Vic, 1960), amb l’obra Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina, i el poeta i escriptor mallorquí Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), amb l’obra Origen, han estat declarats els guanyadores dels 42 Premis Octubre en les modalitats, respectivament, Joan Fuster d’Assaig i Vicent Andrés Estellés de Poesia. El Premi Andròmina de narrativa ha estat declarat desert. La cerimònia de lliurament tindrà lloc aquesta nit, en el tradicional sopar que se celebra al Centre Octubre de Cultura Contemporània, amb un protagonisme molt marcat enguany de les Illes Balears.
Josep Burgaya és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d’Empresa i Comunicació, de la que va ser degà entre 1995 i 2002. Ha impartit docència en matèries d’història econòmica, evolució del pensament contemporani i d’organitzacions internacionals polítiques i econòmiques. Ha estat també regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic en representació del PSC.Ha publicat les obres El estado del bienestar y sus detractores. A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis(Barcelona, Octaedro, 2013) i El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Vic, 2013).
El jurat que ha atorgat el premi estava format per Josep Maria Terricabras, Enric Sòria i Magda Oranich. Terricabras assenyalava “l’alt nivell” de les obres presentades i destacava l’obra premiada per ser “un diagnòstic molt bo de la situació econòmica actual. Hem valorat el diagnòstic i el fet que és un llibre que enganxa bé, és un assaig molt llegidor, tal vegada perquè l’autor no és economista i no abusa d’un tipus de llenguatge tècnic. A més a més, és un assaig d’absoluta actualitat”.
Per la seua part, el mateix Burgaya agraïa haver rebut un premi “que porta el nom de Joan Fuster, un autèntic referent per a mi”, i explicava el seu treball com la descripció “d’una paradoxa”. “Som una societat capaç de generar riquesa com mai però que acaba generant desigualtats per decisions polítiques i ideològiques, una societat de guanyadors i perdedors”. Abundant en aquella idea i en el títol del seu assaig, el professor Burgaya explicava que “com a consumidors, tenim productes a l’abast molt barats. Però en la mesura que comprem barat reforcem una tendència econòmica que ens deixa sense feina”, deia en al·lusió a la deslocalització i a la desindustrialització que patim a casa nostra”. “No tornarem a recupera la plena ocupació perquè la indústria ha marxat”, reblava l’autor, que reclamava la recuperació del “paper central de la política”.
Per la seua part, el guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, Miquel Bezares, és un poeta mallorquí, narrador i professor. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. És vicepresident per les Illles de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Com a poeta, té diversos poemaris publicats, entre els que destaquen Carnaval (1989, Premi Ciutat de Palma), El convers (2003, Premi Miquel de Palol a Girona) o L’espiga del buit (2011, Premi Serra d’Or). Mentrestant, En el camp de la narrativa, Miquel Bezares ha rebut diversos premis com ara el Bearn, per l’obra Susannes (1998), o el Marian Vayreda, dins els Premis Ciutat d’Olot, per Quan els avions cauen (2001).
Sebastià Alzamora, membre d’un jurat que completaven Carles Duarte i Cèlia Sànchez, subratllava el fet d’haver estat una edició “molt concorreguda, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat,” i resaltava d’Origen, l’obra guanayora, ser “un llibre de maduresa tot i la joventut de l’autor, un escriptor amb una trajectòria molt sòl·lida tant en poesia com en narrativa breu”. “Ens hem trobat un llibre d’una gran perfecció formal i d’una gran subtilesa, una obra important dintre de la literatura en català dels últims temps”, apuntà.
L’autor, per la seua part, explicava que Origen ha estat un pomeari “amb un llarg recorregut, del qual he fet fins a tres versions diferents”, i amb una presència, pel que fa al contingut, d’Eros i Tànatos, de l’amor i la mort, “perquè no sé escriure d’una altra cosa”. “Tal vegada el dolor apareix en aquesta ocasió d’una forma molt més marcada, per circumstàncies personals. Em costarà fugir d’aquell dolor i el premi m’ajudarà a portar-lo amb més alegria”. “Ha estat una felicitat molt gran. Sobretot perquè el meu país i jo portem unes setmanes molt problemàtiques, amb molta tensió social. Sóc docent, un col·lectiu criminalitzat, i és un contrast molt gran vindre a parlar aquí d’un llibre de poemes”.
Finalment, el jurat del premi Andròmina de Narrativa, format per Laia Climent, Margarida Aritzeta i Montserrat Palau, decidí deixar desert el guardó. “L’any passat donàrem un ex aequo en aquest premi perquè hi havia dos originals extraordinàriament bons. Enguany hi havia bastants originals però cap que acabara de reeixir sobre la resta de les obres i pensem que el premi ha de ser una obra que destaque molt. Hi havia qualitat, però faltava excel·lència. No ha estat una decisió ràpida ni fàcil, sinó adoptada amb dolor. És una notícia dolenta, però esperem que l’any vinent hi haja una empenta literària i estic segura que ens trobarem amb obres meravelloses”, argumentava Laia Climent, en la seua doble condició d’editora i jurat d’aquesta modalitat.
