Els resultats de la recent campanya han sigut presentats aquesta setmana en la Universitat pel vicerector de Recerca i Política Científica, Pedro Carrasco; el professor Valentín Villaverde; i l’arqueòleg municipal de Xàtiva, Ángel Velasco. També ha assistit l’alcalde de la capital de la Costera i president de la Diputació de València, Alfonso Rus.
Carrasco ha destacat la labor investigadora de Villaverde com un “referent” de la Universitat de València per la seua solidesa, el seu lideratge per a aconseguir fons de recerca i per la rellevància dels seus resultats. “El projecte Prometeu que hui presentem també és un dels més importants i especialment remarcable perquè prové de l’àmbit de les humanitats”, ha recalcat el vicerector.
Els tres nous fòssils de neandertal s’han trobat “en el paquet superior del farciment sedimentari, que engloba nivells que corresponen a la part superior de la seqüència documentada en el jaciment”, explica l’investigador.
En conseqüència, “la seua cronologia no és precisa, no obstant açò, sí que és possible correlacionar-los amb altres restes oposades en les excavacions dels anys cinquanta del passat segle i amb algun de les restes descobertes en les campanyes dels anys huitanta”. “La seua morfologia és inequívoca i remet amb claredat a les poblacions neandertals del Plistocè superior”, puntualitza.
Per a Villaverde és important assenyalar que les dues restes cranials trobades presenten marques en la seua cara externa. “En un cas semblen produïdes pel rosec d’un animal i en l’altre, probablement, van ser realitzades amb algun útil tallant, la qual cosa podria estar en relació amb la manipulació del crani, ja siga per canibalisme o amb finalitats rituals”, argumenta.
“Aquest tipus de manipulacions s’han documentat en nombroses restes neandertals en jaciments de la península ibèrica i França”, indica el director del projecte.
Valentín Villaverde assegura que el material fòssil de la Cova Negra “configura una de la col·leccions més riques de restes humanes neandertals de la península ibèrica, amb vint-i-cinc peces, i que presenta com a peculiaritat l’elevat nombre de restes infantils documentades”.
Parietal de la Cova Negra de Xàtiva
Fins al moment, el conjunt està format per un nombre mínim de set individus, dels quals dos corresponen a adults, un a un adolescent i quatre són infantils. De fet, aquest jaciment és el tercer a la península ibèrica amb un major nombre d’individus identificats després de la cova del Sidrón d’Astúries i un dels més destacats d’Europa i Orient Pròxim.
Estudi dirigit per Arsuaga
Els investigadors realitzaran pròximament l’estudi detallat de les restes per a determinar si algun d’ells permet esbrinar l’existència de nous individus. No obstant açò, ja asseguren que les tres noves peces “constitueixen una troballa de primer ordre per al coneixement de les característiques de les poblacions neandertals a l’Europa meridional, ja que els fragments cranials es conserven en un magnífic estat en les seues cares endocranials”, en paraules de Villaverde. L’estudi paleontològic de les peces, com en anteriors ocasions, estarà dirigit pel professor de la Universitat Complutense de Madrid Juan Luis Arsuaga.
