Actualment la coneguda com a ‘querella argentina’ ha arreplegat ja 32 expedients presentats per 230 persones que denuncien desaparicions forçoses, assassinats o maltractaments durant la dictadura franquista.
A València s’ha constituït un grup de suport que està arreplegant testimonis i adhesions a la querella perquè com explica Matías Alonso, del grup de Recuperació de la Memòria Històrica, “ací també hi ha persones esperant una justícia que encara no ha arribat”.
Com explica Alonso, el grup de querellants està format per persones que denuncien els afusellaments l’any 1939 i al final de la guerra, la repressió dels anys 40 per a, com va dir el general Mola “estendre el terror per tota Espanya” i que arribaria fins als últims anys de la dictadura franquista.
Un dels denunciants serà Isabel, filla de Juan Bautista Cualladó assassinat quan ella solament comptava amb 18 mesos d’edat. “Als set anys” recorda, “la meua mare es va tornar a casar i a casa mai es va tornar a parlar del tema, sempre ens deia que dels temes d’abans no es parlava”. Com explica “al meu pare el van agafar a la plaça de Benifaió (Ribera Alta), se’l van endur i el van matar”.
Isabel també recorda com, sobretot en els primers anys, anaven d’amagat al cementeri de Paterna (L’Horta Oest) on sabien que estava enterrat el seu pare i com “sempre estàvem en el corral, no eixíem a la porta per por”. El cos del seu pare encara no ha sigut exhumat.
Enterrat sota un “jardí”
Altre dels denunciants són els fills de Teófilo Alcorisa, els dos que queden vius dels sis que va tenir. La seua història ocorre en 1947 quan la guàrdia civil apareix a casa de Teófilo cercant el seu fill, conegut com el guerriller. En no trobar-lo, s’emporten el pare.
Tres dies més tard és assassinat i una setmana després traslladat des de Santa Cruz de Moya fins al cementeri de València on, segons el registre, és enterrat. La causa de la seua mort: “asfíxia per suspensió”. Teófilo no tenia corda, solament uns suposats cordons del seu calçat, que en cap cas podrien suportar els 80 quilos de pes.
Malgrat saber on està enterrat, els seus dos fills vius no poden recuperar el cos ja que l’Ajuntament de València es nega a l’exhumació. Els motius, com explica Matías Alonso, són tres, “diuen que és un jardí, que no es fien que estiga allí perquè desconfien dels seus registres i que el reglament intern del cementeri impedeix que cap empresa exterior hi actue”.
També acudiran a la querella argentina diversos estudiants dels anys 60 i 70 que denunciaran tortures i detencions il·legals durant la lluita antifranquista. En concret alguns d’ells van passar 15 dies detinguts en què van passar tot tipus de tortures per membres de la Brigada Polític Social. A la querella aportaran certificats mèdics i denúncies que van ser arxivades en el seu moment.
Des del grup de Recuperació de la Memòria Històrica han volgut alertar que, actualment, la ‘querella argentina’ es troba una mica paralitzada ja que “està a l’espera que el govern espanyol els presente l’escrit d’acusació on apareguen el nom dels presumptes torturadors”. El següent pas seria la presa de declaració a aquestes persones en seu consular i, fins i tot, ja hi ha previst un viatge programat a Argentina on anirien alguns dels que van denunciar fa alguns mesos.
Manuel Tello, un dels denunciants valencians que es presentaran en el Consolat el pròxim 29 de novembre, ha animat a adherir-se a la querella, “És molt fàcil: s’emplena un full on es descriuen els fets, s’aporten les proves que es tinguen i la justícia argentina farà el que haja de fer, perquè a l’Estat espanyol, la qüestió està ja tancada”, ha conclòs.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
