Així ho ha afirmat el conseller de Governació i Justícia, Serafín Castellano, durant la presentació de la primera publicació de Furs de València 1238-1707. Una aproximació al seu origen i posterior evolució.
Es tracta d’un projecte integral de quatre anys (2012-2015), que contempla la transcripció, traducció i edició dels Furs a càrrec de García Edo. La primera part, amb els 1.558 furs promulgats durant el regnat de Jaume I, acaba de ser publicada. Els textos s’inclouran en una base informàtica perquè puguen consultar-se en línia a través d’Internet. Es podran introduir paraules clau que permetran accedir amb facilitat al conjunt de qualsevol institució foral.
Durant 2013 s’estudiaran els textos forals de Pere I, Jaume II, Alfons II i Pere II, que abasten des de finals del segle XIII fins a finals del XIV, “període en el qual es va dur a terme una intensa labor legislativa i que va donar origen a moltes institucionsʺ.
Serafín Castellano, per a qui els Furs constitueixen “una mostra més de l’expressió del valencianisme polític”, ha destacat que són “la primera compilació jurídica d’Espanya i la segona d’Europa, després de la constitució del Regne de Sicília”, de manera que aquest projecte “reconeix l’autoestima dels valencians com a poble”.
Malgrat les publicacions parcials “de gran valor” que hi ha, no existeix una edició general cronològica “que permeta conéixer el nombre exacte de furs publicats entre el segle XIII i el XVII”. El conseller ha ressaltat que la finalitat d’aquesta publicació bilingüe és difondre els orígens dels furs i les seues institucions forals per tenir “una millor idea de l’estructura i contingut de les institucions i prendre-les de referència de l’actualitat” per a legislar.
Segons Castellano, els Furs suposen un dels codis jurídics “més importants, més complets i més perfectes de la seua època, amb més de 5.500 furs, però, alhora, és també un dels més desconeguts”. Per açò, ha destacat el conseller, “és necessari potenciar el seu coneixement i procurar la seua difusió, tant des d’una perspectiva jurídica, com també històrica, institucional, simbòlica i popular”.
