Llicenciada en Ciències del Mar per la Universitat de Gran Canària, aquesta jove d’Alginet (Ribera Alta), de 23 anys, confessa que veu aquesta oportunitat com “una recompensa a l’esforç” d’una vida d’estudis i treballs per a finalment aconseguir el que porta “tota la vida desitjant”.
“La majoria dels que estudiem Ciències del Mar ens volem dedicar a l’oceanografia i ara em fique en un vaixell a estudiar el que vull i vaig a un lloc a treballar on no tothom pot anar”, comenta entusiasmada per aquesta aventura.
Cortés està a l’espera d’una beca del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a treballar durant quatre anys -dos becada i altres dos amb contracte- a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Mentre, treballa allí per amor a l’art, esperant amb ganes embarcar-se en l’aventura cap a l’Antàrtida.
Davant la delicada situació de la recerca a l’Estat espanyol assegura que viu “creuant els dits per a aconseguir aqueixa beca” encara que es mostra satisfeta de la sort que ha tingut de topar amb el seu cap, Rafael Simó, científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, que l’ha guiada en el seu treball i compta amb ella per als seus projectes.
“Partirem en el buc científic des de l’Índia i farem campanya per l’oceà Índic i part de l’Antàrtida”, explica la jove, que és conscient que durant el viatge viurà “jornades de 12 hores de treball”.
No és la primera campanya que realitza el govern indi ni tampoc la primera vegada que s’estudien els compostos marítims que afecten el canvi climàtic, encara que segons Cortés sí serà la primera vegada que “es quantificaran i estudiaran tants compostos alhora”.
“Aquests compostos es generen en el mar de forma biològica o fotoquímica i la seua principal font és el plàncton vegetal”, explica la jove valenciana.
Una base de l’Estat a l’Antàrtida
Aquests productes passen a l’atmosfera i “se sap” que tenen conseqüències en el clima mundial, encara que existeix la incertesa de saber en quina quantitat passen a l’atmosfera i si es modifiquen i com afecten al canvi climàtic.
Pau Cortés relata que aqueix tipus de treball de camp ja l’han desenvolupat en el Mediterrani i de fet, la seua tesi del màster s’hi basa, tot i que no pot avançar cap conclusió. “Ara ens endurem aqueix treball a l’Índic i l’Antàrtida”, agrega.
A les portes d’iniciar el seu doctorat, la investigadora valenciana espera impacient la seua partida en el vaixell científic, on compartirà jornada amb altres grups de científics que desenvolupen altres recerques.
El projecte de l’Antàrtida serà el prolegomen de la seua participació a principis de 2015 en el projecte de l’Estat espanyol, Pegaso, que dirigeix el científic Rafael Simó i que està finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat per a seguir investigant l’efecte d’aquests compostos en el clima mundial.
Per al seu imminent treball, la jove partirà de Barcelona el dia 20 de desembre per a arrancar uns dies després la seua expedició científica des de l’Índia i finalitzar-la el 7 de febrer de 2014 a les Illes Maurici.
