Recorde quan ens exigien gravar Eduardo Zaplana del seu perfil bo. I l’oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre.
També recorde la brega i els crits que em van dedicar quan en aqueix video de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que l’havia permés fer-se amb l’alcaldia de Benidorm.
Recorde poc després, quan passa de ser l’Elegit a ser l’Innombrable. Com ens van prohibir que apareguera en els plànols. Com cercava perífrasis absurdes quan no podia esmentar-lo en els meus directes en els lleons, malgrat ser el portaveu del PP en el Congrés.
Quan Camps va imposar la seua llei a Canal 9. Quan ens van donar l’ordre de deixar d’anomenar-lo Francesc perquè fóra anomenat Francisco, coincidint amb l’època en què es postulava com a possible successor de Rajoy. Quan van tractar de prohibir-me que explicara que Zaplana deixava el seu escó en el Congrés. Quan em van prohibir dir que Zapatero havia anunciat el xec-bebé, com si d’aquesta manera els valencians no anaren a conéixer la notícia. Quan escrivies ‘fracàs estrepitós’ i t’ho canviaven per ‘èxit discret’. Quan ens van desplegar per a lloar les meravelles de Terra Mítica en la seua inauguració i no podíem dir que no hi havia ni una ombra. Quan em renyien perquè m’eixia l’accent català ‘i açò molesta als blaveros’.
També recorde com corria el cava en les plantes de direcció de Canal 9 a Burjassot les nits electorals de majories del PP, mentre que els redactors menjàvem entrepans de salami. Quan es pagaven directes milionaris perquè Camps eixira parlant en directe en ple Amazones. I les milions de vegades en les quals no em van deixar posar declaracions de l’oposició. O de qualsevol ciutadà que criticara el PP, o a la Generalitat. I recorde també quan ens van prohibir dir ‘retallades’.
Tampoc vaig poder dir que milers de manifestants cridaven contra el govern. Els manifestants no ‘col·lapsaven’ el Passeig del Prado, la manifestació ‘transcorria per’. I no posàvem pancartes explícites contra Rajoy, ni contra el PP. I van ser tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells.
Ara s’acaba. Injustament. Però ho van guanyar a pols.
