Així, ho han assenyalat en roda de premsa la defensora del Pacient, Carmen Forés, i la mare Josefa Martínez, acompanyats del lletrat que ha portat el cas, Javier Bruna, per a reclamar que a més de la indemnització la Conselleria “inhabilite els professionals sanitaris que el van deixar morir de dolor en els braços de la seua mare pensant que exagerava”.
D’aquesta manera, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJ ha estimat parcialment el recurs interposat per la mare contra la resolució de la Conselleria de Sanitat la quantitat miserable de 24.000 euros que li va concedir com si fóra “una misericòrdia”, ha retret el lletrat.
En aquesta resolució administrativa, seguint l’informe del metge inspector, assumeix que “no es van tenir en compte els antecedents quirúrgics del pacient a l’hora d’extremar precaucions, ja que una persona afectada d’aquesta síndrome implica, entre altres coses, una exploració especialment dificultosa”.
A més, reconeix que “no s’hauria diagnosticat el motiu de la urgència fins que es van practicar proves huit hores després de l’ingrés quan la simptomatologia era de manifesta gravetat i amb escàs marge d’actuació”. Així mateix, la inspecció mèdica va denunciar la desaparició de la documentació clínica corresponent al període compromés entre la nit de l’ingrés hospitalari i la intervenció.
La mare ha rememorat que va ser “horrorós el que va passar el seu fill”, que patia una minusvalidesa del 78% tetraparesia per paràlisi cerebral, fins que va morir ja que “es retorçava de dolor fins al punt de doblegar-se del tot i li agafava la bata als metges mirant-los per a demanar ajuda i no li van fer cas”.
La defensora del Pacient, Carmen Flores, ha assenyalat que “ni un gos mereix passar per aquesta desatenció i sofriment, ja que no li van fer l’ecografia fins que parcialment estava mort”.
A més, ha advertit dels perills que suposa les retallades i les llistes d’espera. De fet, ha informat que la seua associació porta fins a 150 casos al País Valencià.
