Rubén Gutiérrez, de 39 anys, natural de Bilbao i criat des dels 10 anys a Alacant, va cobrar popularitat des que el passat 21 de gener va saltar a les vies del metro de Madrid per a evitar que una dona que acabava de caure fóra atropellada per un comboi, acció que va ser recollida per les càmeres de seguretat del suburbà.
Al migdia d’ahir, eixia de la comissaria provincial d’Alacant quan un home se li va tirar sobre el vehicle policial que conduïa per a demanar-li socors per una dona inconscient i amb símptomes d’asfíxia.
Ha relatat que el primer que va fer va ser cridar a la comissaria per a demanar una ambulància i que, immediatament, va veure que la dona estava sense sentit i “com una marioneta”.
Li va practicar diverses vegades la maniobra de recuperació de Heimlich, que consisteix a estrényer amb els dos punys la boca de l’estómac, i en col·locar-la en el sòl per a veure si iniciava un altre tipus d’auxili va notar que la víctima “tossia una miqueta i que recobrava el sentit”.
A continuació, li palmejà la cara, la va espavilar i la va col·locar en posició lateral de seguretat per a evitar que poguera ofegar-se per possibles vòmits o per l’obstrucció de les vies aèries. Segons li van explicar després, la dona s’havia ennuegat en la cuina de la seua casa i sa mare i la seua germana l’havien baixat al carrer per a demanar ajuda desesperadament.
El “heroi del metro” va tenir ocasió ahir de parlar amb la dona i la seua família, que li van explicar que ja havia tornat a casa i li van agrair que tot haguera quedat “en un esglai”. “Ha sigut coincidència: M’ha enxampat dues vegades i he tingut la sort de la repercussió mediàtica, perquè hi ha milers de companys que realitzen accions similars tots els dies sense que es conega tant. Igual em toca a mi posar cara a aquests temes i estic encantat perquè són coses positives”, ha explicat l’agent.
Preguntat per l’apel·latiu de “heroi del metro”, ha somrigut en comentar que “açò és conya dels companys, del bon ambient que hi ha, i és una cosa sana”.
Sobre l’actuació del metro de Madrid, ha relatat que manté el contacte amb la dona rescatada. “Cada mes i mig o dos mesos em telefona o m’envia un ‘whatsapp’ i m’explica que segueix fent una vida normal. A més, al juny, quan em vaig traslladar fora de Madrid amb l’ascens, em vaig reunir amb amics per a prendre unes canyes i va venir ella. Va estar molt bé: passàrem una bona vesprada tota la colla”, ha recordat.
