Ecologistes en Acció rebutja el resultat de la sentència de l’Audiència Provincial de A Coruña sobre el Prestige i la considera decebedora perquè no només no ha determinat responsabilitats respecte d’altres responsables polítics del Govern o de la cadena de propietaris i gestors del buc, sinó que ha absolt els que estaven acusats en el procés. L’única condemna ha estat de 9 mesos per al capità Apostolos Mangouras però per un delicte de desobediència respecte de les autoritats estatals.
Tot i que la sentència reconeix el deficient i precari estat del petrolier i que el control de la inspecció realitzada temps enrere per l’empresa ABS no va ser adequada, els jutges no troben responsabilitats en aquest àmbit. Ecologistes en Acció entén que si l’estat del buc és notòriament deficient i es produeix un accident que ocasiona un greu vessament, la responsabilitat ha d’atribuir-se als qui van tenir la capacitat de prendre decisions sobre la navegabilitat del vaixell, que no són altres que les empreses propietàries i el capità.
Els responsables de l’estat del buc són els que han d’adoptar mesures per al compliment dels estàndars de seguretat que els hagueren pogut imposar en les revisions efectuades, mesures de manteniment i millora de l’estructura i casc del buc, o en les revisions realitzades, és a dir, l’armador, el noliejador, el propietari o la companyia d’inspecció. Que l’obertura del casc es produïra pel temporal, per una ona gegantina o pel col·lapse d’una paret de l’estructura o per tots els factors alhora, no és tan determinant com l’estat previ del vaixell.
Més sorprenent és l’absolució de qui apareix en el procés com l’únic responsable administratiu de l’allunyament del petrolier accidentat: el Director General de la Marina Mercant. Per a Ecologistes en Acció, no és presentable considerar, com fa la sentència, que apropar el vaixell a la costa haguera portat més problemes que l’allunyament. En aquelles dates ja existien protocols, i hi havia experiència, sobre que un possible vessament a un port suposa un impacte econòmic i ecològic menor que en mar obert, on es dispersa i reparteix la contaminació, com es va comprovar després, per centenars de quilòmetres de costa. No es pot afirmar que les autoritats de l’Estat espanyol tingueren en aquest moment l’assessorament adequat.
Per a Ecologistes en Acció, la major catàstrofe ambiental de l’Estat espanyol i una de les majors d’Europa, amb impactes ambientals i per descomptat també socials i econòmics, se salda per la justícia espanyola amb una sentència buida que els ompli d’indignació.
El procés judicial ja va nàixer viciat des del principi per a Ecologistes en Acció atés que no totes les persones que van participar en la presa de decisions sobre la catàstrofe, com ara Mariano Rajoy, Miguel Arias Cañete, Jaume Matas o Francisco Álvarez Cascos, estaven asseguts a la banqueta.
Una vegada més, es demostra que la justícia és incapaç de jutjar grans catàstrofes ambientals, que queden impunes, com el cas de Boliden amb les mines de Aználcollar i ara l’enfonsament del Prestige.
