L’AVM3J estudia portar l'accident del Metro al Parlament Europeu

El 37% de les preguntes en la comissió del metro de les Corts no van ser contestades, segons un estudi de la Universitat de València
16 novembre 2013 01:00h
Europa Press / RedactaVeu / València

Beatriz Garrote, presidenta de l'AVM3J,  ha indicat  aquests dissabte que l'associació està estudiant la possibilitat "real" de portar el cas al Parlament Europeu "davant la indecisió del Govern valencià sobre la reobertura" d'aquesta comissió, en la presentació d' un estudi realitzat per estudiants de la Universitat de València (UV) reflecteix que el 37 per cent de les preguntes realitzades pels diferents grups parlamentaris durant la comissió de recerca a les Corts de l'accident de metro ocorregut a València en 2006 no van ser contestades. Així, es van formular un total de 1.829 preguntes, de les quals 668 no van obtenir resposta.

"Ens agradaria portar açò davant algun organisme del Parlament Europeu que poguera valorar aquesta comissió parlamentària", ha indicat la portaveu de l'AVM3J, qui ha incidit que les vies parlamentàries i judicials són paral·leles i que en aquest cas cercarien a través de l'organisme comunitari "responsabilitats polítiques".

Per la seua banda, el catedràtic Vicent Baeza ha assenyalat que ni a l'Estat espanyol ni a Europa, el grup de treball sobre l'accident de metro (GEM) que dirigeix a la universitat valenciana ha pogut trobar antecedents d'algun cas similar i que seria "la primera vegada" que es plantejaria tal qüestió a alguna institució europea.

El Grup d'Estudiants del Metro (GEM), format per alumnes de Dret, que des del passat mes de juliol analitza la citada comissió, creada per a esclarir les circumstàncies en què es va produir l'accident a l'estació de metro de Jesús, en el qual van morir 43 persones i van resultar ferides altres 47, assenyala que El 37% de les preguntes en la comissió del metro de les Corts no van ser contestades .

L'estudi ha sigut presentat en una roda de premsa en la qual han intervingut la presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Beatriz Garrote; el catedràtic de Dret Vicente Baeza i el professor de la Facultat d'Estadística Paco Montes.

Pel que fa a l'índex de preguntes que no van obtenir resposta per part dels compareixents en la comissió, destaquen aquelles relatives a la corba d'entrada a l'estació, un 44 per cent de les quals no van ser contestades.

En el cas de la llavors gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, no va contestar, segons l'informe, al 49 per cent de les preguntes que se li van formular. Al tema que més preguntes va respondre, amb un 66 per cent, va ser al de la inversió econòmica en Metrovalencia.

Beatriz Garrote ha apuntat, arran d'aquestes dades, que "va haver-hi alguns temes que es van contestar més i uns altres menys" i ha posat com a exemple que la velocitat "va tenir un percentatge de respostes més alt, de més d'un 70 per cent, perquè efectivament en tots els compareixents hi ha un clar indici que la velocitat era un tema al qual es volia donar respostes i un clar enfocament per sobre de cap altre".
 

Presentació de l'estudi

Així mateix, ha indicat que "totes les preguntes que va realitzar el PP sobre la balisa es van contestar molt més en comparació a tots els altres grups parlamentaris", al mateix temps que ha apuntat que "si realment l'objectiu era satisfer els dubtes sobre l'accident, cap grup parlamentari havia d'haver-se quedat satisfet".

Per la seua banda, Paco Montes ha assegurat que "cal rebutjar la hipòtesi de tracte igual" en les preguntes contestades segons el grup polític que les feia, atés que el coeficient estadístic empleat en l'estudi "revela que el PP va tenir cinc vegades més respostes a les seues preguntes en el tema de la balisa que els altres grups parlamentaris".

El grup d'estudi ha analitzat de manera quantitativa les respostes donades en la comissió amb dues finalitats complementàries, la d'introduir-ho en la via judicial i, a més, com a estudi sociològic i polític. El seu objectiu, segons ha indicat el catedràtic Vicente Baeza, és "identificar alguna responsabilitat penal a través de la conducta política" encara que segons una de les estudiants, Paloma Rico, "és difícil demostrar la mentida dels polítics en aquest cas, de manera objectiva".

Baeza ha indicat que aquest treball "conclou de manera estrictament objectiva que durant la comissió hi ha hagut certes respostes o absències de respostes que no es poden explicar per l'atzar".

"La comissió de recerca sorgeix amb la finalitat d'establir la veritat sobre un esdeveniment, però les dades no deixen de ser curioses perquè cap grup parlamentari va obtenir la totalitat de les respostes a les preguntes que es van formular. És un percentatge molt elevat per a entendre que la comissió parlamentària va obtenir un èxit o que la comesa va ser aconseguida", ha incidit.
next