Cinc formes de protesta que el Govern pretén convertir en delicte

La norma “tanca el cercle repressor del Ministeri de Justícia”, segons la Plataforma en Defensa de les Llibertats Democràtiques
18 novembre 2013 01:00h
La Marea / Maria Cappa

A mitjan octubre, la plataforma No Somos Delicto va denunciar que “en llegir determinats articles dóna la sensació que el Ministeri de Justícia s'ha dedicat a recopilar les noves formes de protesta ciutadana de l'últim any per a després convertir-les en delicte”. Una tendència que també es veu reflectida en la nova llei proposada des d'Interior i que, la Plataforma en Defensa de les Llibertats Democràtiques, ha definit com la norma que “tanca el cercle repressor del Ministeri de Justícia“.

Si s'hagueren aprovat fa dos anys les modificacions proposades pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, per al Codi Penal i la nova norma amb la qual aspira no deixar buits legals Fernández Díaz, no haurien pogut existir moltes de les vies d'expressió de protesta que els ciutadans han cercat per a expressar el seu malestar davant les mesures governamentals.

1.- Les xarxes socials com a via per a la crida de la població a sumar-se a una “protesta no autoritzada“

Durant el passat mes d'agost alguns mitjans de comunicació van prestar especial atenció al cas de la família Gracia González, a qui l'Ajuntament de Madrid tracta d'arrabassar-los el seu habitatge amb motiu d'una expropiació en virtut d'un pla urbanístic de remodelació que afecta l'habitatge, situat al carrer Ofelia Nieto, 29, en el madrileny districte de Moncloa.

Durant tot el procés, tant els membres de l'Assemblea de Tetuán com els ciutadans que es van solidaritzar amb els Gracia González, van fer crides mitjançant les xarxes socials per a convocar a tot aquell que poguera acostar-se fins al seu habitatge amb la finalitat de reforçar la protecció de la família. Gràcies a aquesta convocatòria ciutadana es va poder evitar que l'Ajuntament duguera a terme l'expropiació.

Les reformes del Codi Penal preveuen tipificar aquest tipus d'accions, que passaran a formar part del grup de delictes d'alteració d'ordre públic, per als quals s'estableixen penes de presó de fins a tres anys. Per a completar aquesta norma, la nova llei proposada per Interior, també considera delictives les “protestes no autoritzades“.

2.- Resistència passiva

Alberto Ruiz Gallardón pretén que també la resistència passiva s'integre dins dels delictes contra l'ordre púbic, més concretament com un de resistència a l'autoritat. En el Codi Penal encara vigent, una persona pot cometre un atemptat contra l'autoritat únicament mitjançant la resistència activa. Amb la reforma que volen introduir, també serà delicte la resistència passiva, que es considerarà de major gravetat si es duu a terme “en una manifestació o una reunió nombrosa”. És a dir que, les accions que s'han dut a terme des que va nàixer el 15M, fa una mica més de dos anys, relacionades amb segudes massives i pacífiques de protesta en espais públics també podran ser castigades amb fins a tres anys de presó.

3.- Sabotatge al metro

El grup d'activistes Toma el Metro va ser especialment conegut a l’Estat espanyol després de protagonitzar una acció reivindicativa l'abril de l'any passat. Amb la finalitat de protestar contra l'anomenat “tarifazo“ (augment de preu constant del bitllet de transport públic) molts d'ells van tirar simultàniament del fre d'emergència de tretze trens corresponents a nou línies diferents a primera hora del matí. Aquesta acció va tenir com a conseqüència la interrupció del servei a tota la xarxa de metro madrilenya durant una mica més de deu minuts.

Esperanza Aguirre, llavors encara presidenta de la Comunitat de Madrid, va assegurar que els autors no quedarien impunes i que la capital d'Espanya tenia la sort de comptar amb una delegada de Govern (Cristina Cifuentes) que creia “en el compliment de la llei, per complir-la i fer-la complir”.

Per si la fèrria voluntat de Cifuentes de fer complir la llei no fóra suficient, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha decidit ampliar la definició del delicte de sabotatge. Fins ara era necessari causar danys a les vies fèrries, conduccions d'aigua, gas o electricitat, que obstaculitzaren el subministrament o que es destruïren línies de correspondència o telecomunicacions.

Si s'aprova la reforma del Codi Penal, bastarà amb interrompre el funcionament dels serveis de telecomunicacions o de transport públic, de manera que s'altere greument la prestació normal del servei. Per aquells que siguen condemnats per la comissió d'aquest delicte, es contemplen penes de presó d'entre un i cinc anys.

4.- 'Setge' a les institucions públiques

Tal com va explicar en el Congrés dels diputats el passat 13 de novembre el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, la nova Llei de Seguretat Ciutadana inclourà com a delictes accions que fins ara no estaven tipificades, tals com “els intents d'assetjament a seus de centres d'institucions com pot ser el Congrés, el Senat, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial“.

Una mesura que va poder haver-se inspirat en Envolta el Congrés, una protesta que va nàixer el 25 de setembre de l'any passat amb l'objectiu de “rescatar-lo d'un segrest que ha convertit aquesta institució en un òrgan superflu”. Aquest acte reivindicatiu va acabar amb més de 20 detinguts i un heroi ciutadà, Alberto Casillas, cambrer del bar El Prado, que es va enfrontar a un grup d'antidisturbis que pretenia ingressar en el seu local per a detenir diversos manifestants que shi 'havien refugiat.

5.- 'Escratxes' maleïts

El 5 d'abril de 2012, més d'un centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) van acudir a la porta del domicili de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. El seu objectiu era explicar-li, entre altres qüestions, per què consideraven que havien de posicionar-se a favor de la dació en pagament els diputats del Partit Popular.

El marit de la vicepresidenta va presentar una demanda mitjançant la qual va denunciar haver-se sentit intimidats en no poder traure a passejar el seu fill. Un mes després, un jutge va desestimar la demanda en entendre que es tractava d'un acte dut a terme dins de l'exercici dels drets de manifestació i llibertat d'expressió. Un enfocament amb el qual difereix Jorge Fernández Díaz, qui pretén incloure els 'escratxes' com una forma de delicte dins de la seua nova llei de Seguretat Ciutadana.

Aquesta informació ha sigut publicada a La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next