Jorge Fernández Díaz forma part d’una saga de militars i polítics molt influents a Catalunya. El seu pare va ser Eduardo Fernández Ortega, un militar, mort en 2003, que va fer carrera a l’exèrcit en temps del franquisme. Va arribar a ser sotsinspector cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona als anys 60, a més de tinent coronel de Cavalleria. El germà del ministre, Alberto Fernández Díaz, és membre del Partit Popular des de l’any 1980, i va ser president del PP a Catalunya des de 1996 fins a 2003. En l’actualitat, és portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament de Barcelona.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és un altre d’eixos polítics professionals. Ja en 1978 era militant d’UCD, i va arribar a ser governador civil a Astúries, i ocupant el mateix lloc a Barcelona posteriorment fins que es va unir a Aliança Popular. Des de llavors, ha sigut titular en tots els càrrecs polítics possibles, des de regidor a secretari d’Estat.
Militància en ordes religioses i ‘lobby’ antiavortament
És coneguda la militància catòlica del ministre de l’Interior, tant en la seua vida pública com en la privada. Forma part de la Sacra i Militar Orde Constantiniana de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església. El ministre és Cavaller Gran Creu de Mèrit d’aquesta orde, condecoració reservada per a alts càrrecs de la vida pública. Aquesta distinció també l’ostenten Juan Cotino, president de Les Corts valencianes; Francisco Vázquez, el que fóra alcalde socialista de la Corunya; i Rafael Ansón, exdirector de RTVE i germà de Luis María Ansón. L’orde arreplega en els seus estatuts que “no solament és deure dels Cavallers i Dames Constantinians viure segons l’ideal cristià, sinó també participar en totes les manifestacions que contribuïsquen a l’increment dels principis religiosos i cooperar amb tots els mitjans per a recuperar la pràctica de la vida cristiana”.
Jorge Fernández Díaz va formar part de la creació de l’associació, Família i Dignitat Humana, i va ser vocal en 2008. És una associació que forma part del ‘lobby’ antiavortament. Aquesta associació és la branca a l’Estat espanyol de ‘Acció mundial de parlamentaris per la vida’ i està composta per diputats, senadors i altres càrrecs del PP i CIU.
El ministre ja ha mostrat públicament el suport a la reforma de la llei de l’avortament de Ruiz-Gallardón. En algun cas, va arribar a traspassar els límits del tolerable en eixa encesa defensa de l’abolició de l’avortament, en comparar-lo amb ETA. A més, el titular d’Interior és un dels signants del recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei del matrimoni homosexual, contra el qual va carregar perquè, segons les seues declaracions, no garantia la pervivència de l’espècie.
La mà dura enfront de la dissidència política
“Felicite la Policia, que va actuar extraordinàriament bé i gràcies a ella, eixa intenció manifestament inconstitucional i il·legal d’ocupar el Congrés i coaccionar els diputats quan estan reunits en sessió, no es va poder dur a terme”, Va declarar el ministre Jorge Fernández Díaz en ser preguntat per l’actuació dels antidisturbis durant la manifestació del 25-S, en la qual es van veure fins i tot càrregues a l’interior de l’estació d’Atocha. La posterior imputació de delictes contra “alts organismes de l’Estat” a huit dels detinguts, va acabar amb l’arxiu i les duríssimes crítiques del jutge Pedraz en l’acte al Ministeri de l’Interior, per les greus acusacions realitzades sense cap fonament. Pedraz va recordar en l’acte que exigir la dimissió del Govern, la dissolució de Les Corts i iniciar un procés constituent està protegit pel dret fonamental a la llibertat d’expressió.
La seua apel·lació a la llibertat d’expressió
L’apel·lació a la llibertat d’expressió va ser defensada per l’ara ministre d’Interior durant la polèmica pel Diccionari Biogràfic Espanyol, en el qual s’enaltia la figura del dictador Francisco Franco. Fernández Díaz va ser el diputat del PP encarregat de defensar que l’entrada del diccionari quedara com està.
La intervenció del diputat d’Esquerra Unida Gaspar Llamazares al Congrés explicava la motivació de les esmenes per a retirar l’entrada sobre el dictador: “A la fitxa biogràfica de Francisco Franco Bahamonde s’enalteix el cabdill i s’oculta la repressió del seu règim amb eufemismes i afirmacions contràries a la veritat. Entre altres perles: va muntar un règim autoritari, però no totalitari. La Llei de Principis del Moviment va dibuixar un nou orde constitucional. Entre altres galanies, en aquestes entrades del diccionari se sosté que Franco no va ser un dictador i sí ho va ser Negrín. El colp d’estat i la guerra es defineixen com a croada i com a gloriós alçament nacional. Senyories, no és acceptable en democràcia”.
Jorge Fernández Díaz, en la seua intervenció, apel·lava a la llibertat d’expressió per a defensar que el diccionari biogràfic espanyol es quedara com estava, perquè el contrari seria atemptar contra l’article 20 de la Constitució que diu el següent: “Es reconeixen i protegeixen els drets: a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. Cosa que, segons el ministre Fernández Díaz, és “l’essència de la nostra Constitució i, per tant, de la nostra democràcia”.
Amb aquesta argumentació del ministre, no s’entén un dels punts de la nova llei de Seguretat Ciutadana. Exactament el que incideix que “serà motiu de sanció l’ús o difusió de fotos o imatges de policies que suposen mofa per a ells”. Recordem que segons la RAE una mofa és sinònim de broma, per la qual cosa seria fet constitutiu de sanció qualsevol “fet burlesc per a recrear l’ànim o exercitar l’enginy” sobre la policia.
Aquesta informació ha sigut publicada a la Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
