Les Societats Musicals i la vertebració del País Valencià

21 novembre 2013 01:00h

Xavier Pérez / Alzira.
 
Des del primer minut del naixement de La Veu del País Valencià, l’equip directiu i editorial va tindre clar que una de les línies mestres del mitjà seria la vertebració del nostre territori, un territori allargat on la gent de Morella no sap què passa a Saix o els de Villena no saben que Sant Mateu té un impressionant patrimoni històric i gastronòmic.
 
Aquest és el model de País que tenim els valencians, agrupats en províncies i dividits entre alacantins, valencians i castellonencs. Però excepcionalment des de fa moltíssims anys ha existit una eina que ha vertebrat el País mitjançant la música, els músics i les societats musicals. Sense adonar-se, les bandes de música “estàvem fent País”, des dels seus faristols, el seus concerts i com no, des de les escoles de música o la participació en certàmens nacionals i internacionals.
 
A què en Oriola tots saben que a Bunyol, Lliria, Cullera, Alzira, Alberic, Guadassuar, Montserrat, Tavernes, Torrent, Castelló de la Ribera..., hi han grans bandes de música?
 
Clar que sí, i és que la família musical es coneix des de Vinaròs a Pilar de la Foradada; tots saben on estan els millors percussionistes, trompetes, flautes… tots saben on estan els millors locals socials, els millors teatres, els millors arxius de partitures. És a dir, les societats musicals són una maquinaria de “fer País”.


Unió Musical de Llíria
 
Cal recordar que en plena dictadura de Franco, en les escoles de bàsica s’ensenyava la gramàtica ‘en español’, però quan s’acabava l’escola, molts xiquets i xiquetes anaven a l’Acadèmia a aprendre solfeig i tocar un instrument en valencià.
 
L’acadèmia, tal vegada, era un dels pocs llocs on es parlava valencià a nivell social, i no cal dir, en els assajos de les bandes, on la convivència, la cultura, el saber fer i les bromes formàvem part del món musical valencià.
 

La Banda de Llaurí desfilant al Certamen de València 1955. Plaça de Bous
 
Les societats musicals, en aquest aspecte, han servit per a vertebrar el País Valencià i perquè es conservara la llengua i es transmetera de pares a fills i de mestres a alumnes.
 
Així les societats musicals valencianes configuren un projecte social, educatiu i artístic sense precedents ni parangó en el món. Una xarxa de masses socials, juntes directives, escoles de música, bandes, orquestres i altres grups que reuneixen més de 300.000 persones al País Valencià componen actualment aquest moviment associatiu.
 
Un moviment associatiu estudiat pels experts de tot el món amb admiració, encara que a casa nostra la sensibilitat, principalment la política, no és la més adequada, sols “ens faltava Wert”.
 

Unión Musical y Artística de Saix
 
Sens dubte un impuls fonamental per a consolidar aquest moviment cultural i social va ser el naixement de la Federació de Societats Musicals (FSMCV), que aglutina més de 500 societats musicals y desenes de milers de músics, socis, directius…
 
La FSMCV començà a vertebrar el País Valencià mitjançant la creació de les ‘comarcals’, agrupació de bandes per comarques que quasi tots els divendres de cada mes fan una reunió comarcal per a decidir temes i per a reivindicar coses. Però ara, més que mai, es reivindica un millor finançament d’escoles i bandes.


Unió Musical d'Alberic al Certamen de València 2013
 
Una pregunta a l’aire: Si no existiren les societats musicals i les seues escoles i centres, qui estudiaria música al País Valencià?
 
L’actual president de la FSMCV, Josep Francesc Almeria, en una entrevista en La Veu deia el següent sobre el paper de les societats musicals i la vertebració del nostre País:
 
“Crec que la implantació del nostre col·lectiu en el 97% dels municipis, sota el meu punt de vista, som un moviment de tipus social, som una realitat social que dóna l’oportunitat de participació fins al poble més xicotet del nostre territori. A banda d’eixe fenomen social, portem una oferta educativa d’ensenyament musical a llocs que ni el mateix govern, ni inclús els mateixos ajuntaments serien capaços de donar-la. A més a més, jo destacaria que tenim una situació artística que és fruit d’aquesta realitat, primer social i després educativa; primer en les bandes com a agrupacions artístiques de més tradició, però hui ja hi ha agrupacions de corda, grups instrumentals o cors que donen una oferta artística perquè la gent puga gaudir del plaer d’interpretar música”.

 
En aquesta resposta queda clara la importància i transcendència de les societats musicals al País Valencià.
 
Ara sols falta que els governants ho tinguen clar, perquè els músics ho tenim clar, però dubtem molt de la voluntat política dels responsables culturals de la Generalitat.
 
Però cal ser optimista i treballar per la nostra música, compositors, músics i per l’harmonia entre tota família musical valenciana.

 

"FINA BLASCO"- Rafael Talens. S.M. LA ARTISTICA DE BUÑOL

Certamen d'Altea 2009. Director Henrie Adams
next