Formà part del quartet de pols i pua ‘El Túria’ amb els seus germans Manuel, Teresa, Magendia i Emilio a finals del segle XIX. Fundà i dirigí la ‘Rondalla Valenciana’ del centre instructiu Musical de Benimàmet i la ‘Rondalla Segarra’ de la Vall d’Uixó.
Viatjà per tot Europa i Àfrica actuant entre els tsars de Rússia i els monarques Alfonso XIII i Victoria Eugenia, rebent la comanda d’Isabel la Catòlica. Fou mestre de guitarristes com ara Narciso Yepes, al qual inicià en l’estudi de la guitarra, Patricio Galindo, Josefina Cruzado, Josefina Gil, entre altres.
La producció musical d’Estanislao Marco coneguda fins a la data era tan sols de nou obres Serenata i Preludi en Re, editades en la biblioteca Fortea, i les pertanyents a l’arxiu de Juan Marco Domingo, nét de l’autor, Xicotets preludis, Esperança, Dolç record, Carinyo, Trista absència, Lament, Pau eterna.
Cal assenyalar la curiosa anècdota d’aquest guitarrista que després d’una brillant carrera professional, desaparegué tot el seu material bibliogràfic. El motiu, no se sap. Però gràcies al guitarrista Jorge Orozco, professor del Conservatori de Torrent, per circumstàncies de la vida trobà en el Rastre de València un 30 d’abril del 2000, vora 80 composicions originals per a guitarra, transcripcions i un mètode del mateix Estanislao Marco que daten de 1901 fins a 1953. Des d’ençà Jorge Orozco començà un procés d’investigació i rastreig amb gravacions en CDs de la música inèdita d’Estanislao Marco. Així, d’aquesta manera ha recuperat un guitarrista valencià oblidat per la història.
Enric Ribes Martorell
Professor de guitarra clàssica del Conservatori Professional Josep Climent d’Oliva
