Intersindical Valenciana aposta per impulsar l’ús social de la LUEV

Lamenta que no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús
24 novembre 2013 01:00h
RedactaVeu / València

Intersindical Valenciana davant dels 30 anys de la LUEV:

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià compleix trenta anys. El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.

Qui governa, des de fa anys amb majories absolutes, i que és el primer responsable del compliment i aplicació de la llei, no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s’exigira des de tots els àmbits, i ha necessitat el compromís de diverses associacions, xarxes, plataformes, professorat, pares i mares, PAS, claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d’exigir dia a dia de l’administració el respecte a un dret i el compliment d’una llei.

Ens trobem en una situació en la qual el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.

La conselleria, més partidària del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, s’ha autoproclamat ferma defensora del plurilingüisme i pràcticament es limita a permetre la introducció de llengües estrangeres en el sistema educatiu, especialment l’anglés en detriment del valencià.
 

Per Intersindical Valenciana, cal un impuls decidit per aplicar la LUEV que estiga acompanyat de mesures que s'aproven des de les diverses administracions públiques (local, autonòmica i estatal) i d'un pressupost que ho possiblite. En eixe sentit reiterem les propostes que estem exigint des de fa anys:

La llengua pròpia ha de ser més que un rètol: ha de ser la d’ús normal.

Tot el personal de les administracions ha de ser competent en les dues llengües oficials.

Cal fixar un deure de coneixement passiu de la llengua pròpia: si no tenim la garantia que ens entenen i ens atenen, no tenim cap garantia que puguem usar-la.

El valencià ha de ser el vehicle de l’ensenyament amb un sistema que garantisca l’aprenentatge real i efectiu de les dues llengües oficials.

Els mitjans de comunicació públics o de concessió pública han de ser en valencià i compartits amb la recepció de les emissores de tota l’àrea catalanoparlant. S'han de mantindre les emissions de RTVV.

L'establiment de la disponibilitat lingüística en tots els àmbits no oficials però determinants per a la societat, ara desregulats: econòmic, laboral, de serveis, consum i oci.
La llengua pròpia i històrica dels valencians ha de ser també la llengua d’acollida i integració dels nouvinguts.

La generalització de l’ús de la nostra toponímia i onomàstica.

Cal fixar per llei l’equivalència de les denominacions ‘valencià ‘i ‘català’ per a la nostra llengua, ja consolidades per la jurisprudència dels més alts tribunals, a fi d’evitar més conflictes estèrils.

La cooperació amb la resta de l’àrea lingüística del català és necessària per assegurar i garantir la continuïtat i el futur del valencià.


 
next