La ‘Delicà’ de Gandia, Jaume I, Monleon, Tombatossals, l’Alcaldessa Perpètua o la Dama d’Elx. Són només alguns dels personatges que ‘La Fallera Calavera: el joc de cartes valencià’ arreplega i parodia en les 100 cartes de la seua singular baralla. Tots ells, zombis mig desfets, han tornat a la vida seguint la crida de La Fallera Calavera, que va morir en una ‘mascletà’ a causa d’un error de seguretat i ara retorna buscant venjança.
Els jugadors hauran de fer ús de les 100 cartes de la baralla per a localitzar 5 ingredients. Podran, així, cuinar una autèntica paella que calme la ira de La Fallera Calavera.
Entre les 100 cartes de la baralla (amb 55 models diferents), el jugador podrà trobar un ampli catàleg de personatges, objectes i situacions 100% valencianes. Estaran presents les begudes (Poció d’Orxata, Aigua de València, Cassalla Miraculosa), la mitologia (el Butoni, Tombatossals) o les festes: des del Corpus, amb la Moma i la Dansà de la Magrana, fins a les falles (Masclet, Nit de la Cremà), passant pels Moros i Cristians (Capità Moro), les Fogueres (la Bellea del Moc) i la Magdalena de Castelló (Gaiata).
El jugador haurà d’utilitzar tots aquestos elements per a barallar-se (enfrontant la ‘Delicà’ de Gandia al Tio Sangonera, per exemple) i poder furtar, així, els tresors dels altres oponents. Cadascuna de les cartes té una funció diferent, però tots els elements es classifiquen en tres categories: els tresors –coses que els jugadors tenen damunt la taula i que poden ser furtades-, les cartes de batalla –personatges que poden declarar la guerra per furtar tresors- i cartes especials, amb efectes molt diversos.
El joc permet la participació de 2 a 5 jugadors, amb partides dinàmiques que duren entre 20 i 40 minuts.
Aposta pel valencià
Amb la idea d’ampliar l’oferta d’entreteniment en valencià, l’autor ha apostat perquè els textos de les cartes i les instruccions estiguen íntegrament en la llengua pròpia dels valencians. A més, moltes de les cartes contenen frases típiques (“Pega més voltes que un dolçainer”), refranys valencians (“Qui furta un ou, furta un bou”) o fins i tot brofegades divertides (“Amb un pet i una estufa, el llit com una estufa”). Tot amb la intenció de donar un impuls a la llengua des de l’humor i l’entreteniment.
A diferència dels jocs de taula convencionals, La Fallera Calavera és un joc d’autor, fora dels cànons industrials. Per això, s’han buscat formes de finançament alternatives, amb la intenció de mantindre el control creatiu de l’obra final i no haver de passar per intermediaris. L’autor ha iniciat hui una campanya de micromecenatge que busca arreplegar 3.500 euros. Si s’aconsegueixen, s’encarregarà una tirada a una gran fàbrica europea de jocs de taula. Aquells que facen una donació de 16 euros rebran a canvi un joc de La Fallera Calavera a casa, amb els costos d’enviament inclosos.
L’autor del joc és Enric Aguilar Almodóvar, nascut a Dénia el 1985. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a Barcelona, és jugador habitual de videojocs i jocs de taula. La idea va sorgir arrel d’un breu curtmetratge creat al 2007 en què es contava la història de La Fallera Calavera. A partir d’eixe personatge va decidir ampliar el catàleg de zombis fins arribar a tot el folklore i la cultura popular valenciana, inspirant-se parcialment en l’obra del cineasta Tim Burton. Més tard va fer un encàrrec a la il·lustradora Esther Mendez i va començar a realitzar nombrosos tests amb el joc.
Si el procés acaba amb èxit, ‘La Fallera Calavera’ estarà disponible al març de 2014, després d’una etapa de micromecenatge de 40 dies, un període de dos mesos per a la fabricació i quasi un any de conceptualització.
La Fallera Calavera: el joc de cartes valencià
