3 de juliol de 2006. Migdia. Un greu accident de metro provocat per l’excés de velocitat sacseja la capital del Túria. 43 persones perden la vida. Vora mig centenar resulten ferides. Es tracta del pitjor accident registrat mai a l’Estat espanyol en aquest mitjà de transport.
Hui, més de sis anys després, les víctimes continuen sense respostes. Sis anys després, cap responsable polític o administratiu del manteniment de la xarxa de transports on es va produir la tragèdia, ha assumit cap responsabilitat.
“El primer que feren fou assegurar que tractarien d’esclarir el succés, al mateix temps que ens van garantir que tot s’estava fent de manera correcta, però com passa habitualment en política, al poc de temps, les informacions els deixaren en evidència perquè desmentien tot el que ells havien afirmat”, descriu la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J), Beatriz Garrote. No obstant això, reconeix, no va ser en eixos primers dies tan dramàtics quan van percebre que els polítics els donaven l’esquena, sinó quan les Corts van realitzar la comissió d’investigació per determinar les causes de l’accident. Tan sols va durar quatre jornades.
/0responsables/
Malgrat tot, la brevetat no va ser el més significatiu de la investigació. En febrer de l’any passat, va eixir a la llum que des de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s’alliçonà i coaccionà als tècnics que van comparèixer en la comissió de recerca de les Corts l’any 2006, perquè digueren que la tragèdia va ser un “accident inevitable”.
No obstant açò, ni este ni altres escàndols (com per exemple; la FGV va ocultar que la mateixa unitat de tren accidentada en 2006 ja havia patit un descarrilament similar tres anys abans) que s’han anat coneixent al llarg dels anys, foren motiu suficient perquè la cúpula de la Generalitat destituïra a cap dels seus responsables.
Dimissions
Fins al moment, l’única en caure ha sigut la gerent de FGV, Marisa Gracia, una destitució maquillada com a baixa voluntària. ʺSe’ns va quedar una sensació de buit quan ens volgueren vendre el cessament com una baixa voluntària. Que cessaren a Marisa Gracia va ser molt positiu, però no de la manera com ho van fer. Volem que es reconega que la gestió de FGV va tindre responsabilitat, tant abans com després de l’accident i que eixes responsabilitats s’assumisquen públicamentʺ, reconegué Beatriz Garrote en l’entrevista que concedí el mes passat a La Veu del País Valencià.
Amb el cas prescrit en 2011, la recerca per la via política és, per als familiars de les víctimes, “l’única cosa que queda”. Així ho vénen reclamant en les concentracions que realitzen el dia 3 de cada mes a les portes de la Catedral de València. ʺEl dia que es sàpia què va passar, quines foren les causes que provocaren l’accident, quines mesures de seguretat estaven per posar i perquè i quins mecanismes del tren fallaren, fins que eixe dia no aplegue, seguirem endavantʺ, afirma Garrote.
No obstant açò, el govern valencià mai els ha mostrat una oberta predisposició, al contrari, Francisco Camps mai va rebre els familiars de les víctimes mentre va durar el seu mandat al capdavant de la Generalitat. I amb l’aplegada d’Alberto Fabra, les coses tampoc han canviat massa. Sols una reunió, ʺi que no ha servit de resʺ.
Les víctimes del pitjor accident de metro de tot Europa ara són conegudes com les de l’oblit institucional i social. 43 morts i 47 ferits que han quedat en això, en una xifra a les hemeroteques.
Però són alguna cosa més, 43 pares, mares, germans, amics, 43 persones que es deixaren la vida a un vagó del metro en un accident que, a pesar de la versió oficial, s’haguera pogut evitar.
Nosaltres intentarem que les víctimes no s’obliden. El dia 3 de cada mes, coincidint amb la concentració de l’Associació de Víctimes, La Veu del País Valencià dedicarà unes línies a tots ells perquè no queden en l’oblit, perquè la societat recorde que més de sis anys després, ningú a respost per les seues morts.
Convocatòria:
L’AVM3J es concentrarà hui dia 3, com tots els mesos, a la Plaça de la Verge, a les 19.00 hores, per seguir denunciant que després del major accident de metro ocorregut a Espanya, ningú haja assumit la seua responsabilitat.
Seguim denunciant que Marisa Gracia va manipular la Comissió Parlamentària i va mentir dient que el vagó accidentat no havia patit cap descarrilament anterior.
Els insistirem, tant a la consellera Isabel Bonig com al President de la Genaralitat, perquè reconeguen que l’accident s’haguera pogut evitar. També perquè realitzen una vertadera investigació, ja que moriren 43 persones i unes altres 47 resultaren ferides.
Necessitem saber quines foren les causes perquè descarrilara el comboi i així poder evitar que torne a succeir. Recordem que aquest accident ha estat el més greu de tot Europa.
