49 llumenetes a favor i 42 en contra. És el final de Ràdio Televisió Valenciana. L’hemicicle es torna mut i els diputats de l’oposició es giren d’esquena a la presidència. Des de la tribuna, la coreografia rep l’aplaudiment del comitè d’empresa. L’esquerra, recíproca, s’alça i els torna l’elogi. Mentrestant, la bancada del PP esdevé un jardí d’estàtues. Ningú no es mou ni respira. Un crit fosc comença a rajar des de moltíssimes goles: “¡No teniu vergonya!”, “¡Lladres!”, “¡Ens esteu destrossant les vides!”. Multiplicades per la immensa cúpula buida del parlament, les veus sonen esfereïdores. I la pedra renaix en carn. Carn en moviment. Els diputats del PP abandonen els escons a la carrera.
A fora, el drama escampa com un fum tòxic. Qui ho respira, brama, plora. Hi ha qui es du la samarreta a la boca com per ofegar el vòmit. És un caos de rostres fantasmagòrics. La locutora Amàlia Garrigós s’atropella contant que els policies els han sacsejat, espentat i identificat. Són pocs. Són els mateixos. Apenes un centenar dels 1.700 acomiadats. “Molts tenen por, estan cansats, han emmalaltit”. Reis Juan, periodista, busca posar nom a l’innomenable. La sensació de soledat i ràbia galopa com un virus. Hi ha qui roda d’abraçada en abraçada enmig d’una borratxera macabra. Hi ha qui es desencaixa poc a poc, com si bufara un aire contaminat de perplexitat i sulfúric. “La decisió més vergonyosa que pot prendre un president és furtar-nos l’autogovern”, relata Vicent Mifsut, del comitè d’empresa, dins del rogle de mitjans. És un últim intent erm de serenitat institucional enmig la derrota.
Terminologia d’eutanàsia
Abans, el ple de liquidació de RTVV ha durat quatre hores. Una sessió destemplada, feta a retalls i en la que s’han produït fins a tres votacions: per validar el decret de nomenament del nou director general, per escollir la fórmula de lectura única en l’elecció i per extingir la senyal. Tot pura estratègia reglamentària on el PP ha evadit debat i explicacions. José Ciscar, vicepresident i mentor del tancament, ha fet la primera intervenció, fulminant, injecció de verí ràpid a la vena malalta. “És senzill, pur sentit comú. Una decisió urgent per no dilatar el buit”. Una terminologia d’eutanàsia que prompte ha passat a boca de Jorge Bellver, portaveu del grup dretà i encarregat d’explicar el darrer diagnòstic abans del lliurament de les despulles.
“No és per a mi cap honor defensar esta proposició de llei, però sí una gran responsabilitat”, ha assegurat Bellver per justificar a continuació que s’havia de “prioritzar” i que no podien “llevar la paga de Nadal als funcionaris i continuar pagant telesèries”. “Ni retallar la Sanitat ni l’Educació”, ha afegit tot inaugurant la tornada que ha repetit sense esma la desena de voltes que ha pujat a la trona. Una reproducció fidedigna de verbs, subjectes, predicats i complements d’inestimable estalvi per als redactors del llibre de sessions.
Grandiloqüència desesperada
Per la seua banda, l’oposició ha assajat una indignació del tot inútil. Un fet que ha derivat en impotència i, de vegades, en una grandiloqüència desesperada fins al punt de comparar la fi de RTVV amb la batalla d’Almansa, els furors de la legió durant la Guerra Civil o el colp d’estat de Pinochet a Xile el setembre de 1973. Un dels més vehements ha estat Josep Moreno, diputat del PSPV, que ha adoptat el paper de Salvador Allende sota les bombes de l’aviació xilena al Palau de la Moneda: “Valencians que m’escolteu, qui sap si per última vegada…”
Però l’únic soroll de munició que ahir s’escoltà en les Corts foren els badalls avorrits dels parlamentaris del PP i l’anar a vindre de l’expresident Francisco Camps. “¡L’últim debat! ¡Quina llàstima!”, ha assegurat amb sorna mentre Moreno continuava enumerant bombarders al cel tancat de la cambra. “Hui és una derrota històrica. Vull fer una convocatòria a tota la societat valenciana per a què acabe el temps en què els farsants es fan passar per polítics”, ha recitat tot concloent amb que l’únic element perillós per a la sanitat i l’educació públiques “és la compulsió del PP a la delinqüència”.
I del cel a la terra. En esmolada oració ha convertit el seu discurs Ignacio Blanco, portaveu adjunt d’Esquerra Unida, qui ha pujat a la trona de negre rigorós i, amb minuciosa litúrgia, l’ha coberta amb la samarreta de “RTVV no és tanca”. Una vegada fet l’altar, ha iniciat l’ofici del sepeli: “Hui estem de dol i alguns (dirigint-se a la tribuna de personalitats) han vingut al cadafal per presenciar un auto de fe”. Llavors, Juan Cotino, president de les Corts, l’ha tallat en vore usurpades les funcions sagramentals. “S’estan clavant amb la Inquisició. És normal que es queixe”, ha ironitzat Mònica Oltra.
“Guanyareu, però no ens convencereu”, ha citat Blanco a Miguel de Unamuno tot per qualificar els diputats dretans com a “dignes successors de Millán-Astray”, fundador de la Legió Espanyola i cèlebre per la seua frase de “Muira la intel·ligència i visca la mort”. “¿Com que l’oposició té la responsabilitat?”, li ha contestat Blanco a Bellver: “la responsabilitat és seua per crear una trama corrupta, regalar 200 milions als clubs de futbol, desprotegir a les víctimes front a Vicente Sanz, fer un ERO il·legal, censurar, manipular i degradar”. I ha acabat en un crit final unamunià: “Tancareu, però no ens tallareu. ¡Botiflers!”
Més frugal en l’oratòria ha estat Enric Morera, portaveu de Compromís, qui ha demanat la dimissió d’Alberto Fabra “per a no continuar fent mal a la nostra autonomia i el nostre benestar”. Morera ha lamentat que els valencians siguem “un laboratori i un conillet d’índies” i ha llançat una última observació al Consell: “anem a denunciar-los com a membres de la junta d’accionistes de RTVV per a què responguen amb la seua butxaca pels 1300 milions de deute generats a colp de dèficits anuals i ampliacions de capital”. L’advertència ha generat una remor lacònica entre la bancada del PP i Morera els ha dirigit l’índex per última vegada: “Vagen cridant el seu advocat. No vaig de farol”.
>
