En la dita moció, l’Ajuntament es comprometia a eliminar les referències que encara hi ha als carrers d’Alzira al colp d’estat del 1936, a la sublevació feixista contra l’ordre democràtic i a les persones i fets vinculats històricament al règim franquista. D’esta manera, es pretén complir la Llei de Memòria Històrica i seguir així les mateixes directrius d’altres estats del nostre entorn, on legalment no es permet que els noms referents a les dictadures feixistes continuen en els espais públics.
La proposta per fer-la efectiva ha sigut treballada a la Comissió de Toponímia, formada per tècnics municipals, l’arxiver, el director del museu i la representació política.
Els carrers queden de la manera següent:
De la mateixa manera, s’ha volgut retre un homenatge als 8 alzirenys republicans empresonats en el camp de concentració nazi de Mathaussen i la plaça del final del carrer Gandia i actual Vicente Vidal es dedicarà a la seua memòria.
A més, es complix un dels objectius de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alzira: donar visibilitat a les dones, donat que dels 594 noms de carrers d’Alzira, només un 2,5% de tots estan dedicats a dones. Així, s’afegixen al llistat noms de dones reconegudes. A banda de les esmentades anteriorment, també estan Elena Just Castillo i Blanquina March.
Altres noms de carrers que s’han acordat, fins a arribar a un total de 20 vials són: carrer de Constantí Llombart, carrer de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, carrer del Doctor Leopold Serra, carrer de l’Escultor Ramon Chaveli, carrer del Cronista Jaume Goig, carrer de Xixerà, carrer de les Passejadores, carrer de Rafelguaraf, avinguda del Nou d’Octubre, carrer de l’Escultor Antonio Ballester i parc dels Furs.