Un milió de valencians viu per davall del llindar de la pobresa

El president dels tècnics del Ministeri d'Hisenda advoca per gravar les grans fortunes per a eixir de la crisi
28 novembre 2013 01:00h
EFE / València / Granada

L'estudi, denominat 'La desigualtat en temps de crisi: home ric, home pobre', ha sigut presentat en el marc del XIII congrés nacional del col·lectiu, celebrat a Granada.

Elaborat pel secretari general de Gestha, José María Mollinedo, l'estudi ha analitzat l'increment de la desigualtat econòmica des de l'inici de la crisi, en 2007, utilitzant el "índex de Gini", que serveix per a mesurar si la riquesa d'un país està ben repartida.

Les dades dels tècnics del Ministeri d'Hisenda han destacat que a l’Estat espanyol viuen 9,3 milions de persones amb recursos mínims i per davall del llindar de la pobresa, dels quals 2.079.000 són "nous" pobres que procedeixen de la classe mitjana.

L'informe de Gestha, elaborat amb les dades fiscals dels contribuents, ha conclòs que el país té un 29% més de pobres que en 2007, una pèrdua de capacitat econòmica que ha tingut un impacte diferent per comunitats.



Així, Navarra és la comunitat autònoma on s'ha incrementat més el percentatge de ciutadans sense recursos (un 52,8% més de persones per davall del llindar de la pobresa), seguida de Melilla, Castella-la Manxa, Madrid, Catalunya i el País Valencià.


"La desigualtat es nota més a les comunitats més riques i les diferències entre rics i pobres s'incrementaran si no es prenen les mesures oportunes", ha detallat l'autor de l'informe. Enfront de l'increment de la pobresa, els tècnics d'Hisenda han apostat per intensificar la recerca a l'evasió fiscal de les grans fortunes i empreses que, segons les seues dades, concentren més del 71% del frau fiscal total i la pèrdua de 42.000 milions d'euros anuals en la recaptació.
 

Al costat de l'augment de la recerca, Gestha ha advocat per crear una taxa sobre la riquesa enfront de l'actual Impost sobre el Patrimoni i regular-ho amb àmbit estatal per a evitar que les comunitats autònomes oferisquen exempcions a les grans fortunes.



"Un impost sobre la riquesa tindria un major efecte en la recaptació i serviria per a evitar noves retallades i altres impostos, amb els quals solament s'afig més pressió a les classes mitjanes i treballadores", ha subratllat el president de Gestha.



Segons els seus comptes, l'impost sobre la riquesa suposaria una recaptació anual addicional en el país de 3.399 milions d'euros, als quals el sector sumaria restriccions en les societats d'inversió de capital variable, que aportarien altres 4.500 milions.



"Cal fer reformes fiscals amb el principi de justícia tributària, reequilibrar la pressió fiscal. Abans de pujar els impostos cal pensar que les multinacionals i les grans riqueses haurien de contribuir més a l'eixida de la crisi", han sentenciat.
 
next