Todolí ha realitzat estes manifestacions en la xarrada que ha impartit a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV), dins del programa de professors convidats en el Màster de Producció Artística i el Màster d’Arts Visuals i Multimèdia. Quan se li ha preguntat si li agradaria que li proposaren algun projecte a València, Todolí -que és doctor honoris causa per la universitat valenciana- ha contestat que ʺnoʺ.
“Sempre he treballat més fora que dins; he treballat en quatre països, on realment hi ha institucions que garanteixen la independència i la possibilitat de programar a llarg termini. De moment, a València no existeix res de tot això”, ha argumentat.
Sobre el context econòmic actual, el també exdirector de la Tate Modern ha asseverat que “les institucions estan funcionant a menys de mig gas, no paren de reduir activitats i fons d’adquisició i estan en una situació molt difícil”. Això farà “que cada vegada hi haja menys gent que puga viure del seu treball i hauran de fer altres coses”, ha augurat l’expert valencià. També ha considerat que este estat de les coses “encara durarà uns quants anys”.
Pel que fa als pròxims projectes, ha manifestat que el més important que té a la vista és el d’assessor d’Hangar Bicocca, un espai a Milà impulsat per la Fundació Pirelli.
Nascut a Palmera (València) en 1958, Vicente Todolí és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València i va cursar estudis de postgrau d’Història de l’Art a la Universitat de Yale (Estats Units) entre 1981 i 1982 amb una beca Fulbright. Després es va graduar en Història de l’Art Modern a la Universitat de Nova York (1982-1984), ciutat on va treballar al Museu Whitney en 1985.
Va treballar a l’IVAM durant 11 anys, va ocupar els llocs de conservador cap (1986-1988) i director artístic (1988-1996). Ha dirigit la Tate Modern de Londres, la galeria d’art modern més important del Regne Unit, durant set anys, fins al 2010. A més, ha estat director del Museu d’Art Contemporani Serralves de Porto (Portugal), i comissari de la Biennal de Venècia, amb Germano Celant com a director.
