Demà dijous, a les 18h, l’IES Simarro de Xàtiva albergarà una conferència sobre els deportats espanyols al camp d’extermini Mathaussen-Gusen, a càrrec del professor Toni Ribelles. Posteriorment, s’inaugurarà una exposició divulgativa sobre el particular. L’exposició estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 16 a 20’30h i pels matins rebrà visites provinents d’altres centres educatius. L’Ajuntament de Xàtiva, a través de les regidories d’Educació i Dona i Igualtat de Xàtiva, participarà activament en els diversos actes programats.
En el camp de Mathausen-Gusen cinc persones nascudes a Xàtiva varen perdre la vida: Ricardo Chàfer Daroca (Ɨ 22/04/1945), José Aurelio Francés (Ɨ 30/07/1942), Ramon Amat Carol (Ɨ 20/12/1941), Vicente Colomer Vila (29/11/1941), Rafael Perelló Tormo (Ɨ 07/12/1941). A més, Antonio Martínez Ballester va ser alliberat amb vida de Mathaussen i José Martínez Ramón va aconseguir eixir viu de Dachau.
Després d’anys de silenci i oblit, l’Ajuntament de Xàtiva té la voluntat de retre un homenatge a aquestes persones, que van perdre la vida per somiar un món millor, més just i solidari. Conscients de la necessitat de recuperar la memòria i d’explicar a les noves generacions per què en els camps de concentració nazis hi havia espanyols i espanyoles, al llarg de l’any, des de l’IES Simarro, es portarà a terme un programa amb activitats diverses, en què podrà participar la comunitat educativa i la societat en general.
L’objectiu final és que set alumnes de primer de batxillerat i un docent acompanyant es desplacen a Mathaussen per participar en els actes d’homenatge a les víctimes de la barbàrie nazi que s’hi celebren anualment al voltant de la data d’alliberament del camp (5 de maig del 1945). Durant el primer trimestre, l’alumnat ha estat investigant la qüestió dels camps de concentració, des de diverses perspectives i enfocaments. L’activitat s’ha concretat en una sèrie de treballs que han servit per a fer la selecció dels alumnes que han d’anar-hi.
Al llarg del segon trimestre, en l’IES Simarro van a instal•lar-se dues exposicions: Mathaussen, l’univers de l’horror i Resistents i deportades. Ambdues formen part dels fons de l’Amical Mathaussen. Així mateix, l’alumnat podrà gaudir de l’espectacle poètic-musical Músiques de l’Holocaust, de la mà de Brossa Quartet i Elies Barberà. Tant les exposicions com l’actuació estaran obertes al públic. Així mateix, al llarg d’aquest trimestre, l’alumnat seleccionat anirà preparant els actes que han de dur a terme en el camp de Mathaussen.
Les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) per als vençuts foren duríssimes. Persecució, presó, mort, depuració, pèrdua de les propietats… Les persones que van aconseguir marxar, creuar la frontera, tingueren diferent sort. Uns, després de moltes vicissituds, van poder arribar sans i estalvis, però havent-ho perdut tot, a llocs segurs, com ara Mèxic. Altres s’establiren a França o al nord d’Àfrica i després de la Guerra Mundial pogueren anar, amb grans feines, refent la seua vida.
Dels arribats a França, alguns foren obligats a formar part de la Legió Estrangera Francesa o a formar part dels batallons d’Enginyers de l’Exèrcit Francés, però un bon grapat va continuar la lluita contra el feixisme formant part de la resistència. Alguns d’aquestos caigueren en mans dels nazis i foren deportats a camps de concentració (Mathaussen-Gusen, Buchenwald, Ravensbruck…), on foren forçats a treballar fins a la mort, assenyalats com apàtrides pel govern de dictador feixista Franco. Dels més de 10.000 espanyols que foren reclosos en els camps de treball, sols una cinquena part va sobreviure.
