Com cada dia 3, des que La Veu va nàixer, hui estem de nou al costat de les víctimes de l’accident de metro. Hui, de nou, som la veu dels familiars i amics d’aquelles 43 persones que perderen la vida en l’accident de metro més tràgic registrat mai a l’Estat espanyol. Una veu que, junts a ells, segueix demanant justícia.
Així de clar ho té Beatriz Garrote, la presidenta de l’Associació de Víctimes 3 de Juliol (AVM3J). “No pararem fins que realment se sàpiga què va passar”.
Beatriz, que va ser una de les primeres entrevistades a La Veu allà pel mes de gener, s’ha convertit en els últims dies en la imatge de molts mitjans de comunicació. Recollir el Premi Ondas al costat de Jordi Èvole i l’espectacular entrada per primera vegada als platós de Canal 9, set anys després, l’han convertida en l’objectiu de la informació.
“La cara de la dignitat, una de les últimes imatges de RTVV”. Així s’ha definit a les xarxes socials la intervenció de la presidenta de l’AVM3J en l’última emissió de RTVV. “Entrar en RTVV ha sigut un cúmul d’emocions oposades. L’AVM3J ja ha entrat i això no hauria de ser notícia, pero ho ha sigut”, explica Beatriz.
I tant que ho va ser. Han hagut de passar set anys i l’anunci de l’imminent tancament de RTVV perquè les víctimes entraren a un plató de Canal 9 (Nou). “Va ser una sensació agredolça, perquè per una banda entràvem a aquell plató, però per l’altra, hagué de ser en un dia tan trist per als valencians”.
La societat valenciana va vore divendres passat, per fi, la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro sent entrevistada pels periodistes de RTVV. Una emotiva entrevista en la qual els periodistes demanaren perdó per la seua actitud davant l’accident, per “silenciar” el que realment va passar aquell 3 de juliol de 2006. “Va ser un pas endavant el fet que reconegueren que s’equivocaren, però encara tenen un deute amb la societat valenciana, encara han de contar com va ser realment eixa manipulació”, ens conta.
Beatriz no va desaprofitar l’ocasió per denunciar tota la manipulació que hi hagué al voltant de l’accident i la part activa que tingué Canal 9 en la maniobra de silenciar tot allò relacionat amb aquell fet. “En una democràcia no es pot permitir la censura a la televisió pública”, va assegurar Beatriz.
Abans d’aquesta entrevista històrica, Beatriz va viure un altre instant per al record en rebre el premi Ondas de mans de Jordi Èvole. “Parlar en els Ondas va ser molt emocionant”, recorda Beatriz, però més emocionant va ser escoltar el seu parlament. “Mai ens oblideu (en referència als periodistes) perquè vos necessitem”. Un parlament en el que també hi hagué paraules per al president de la Generalitat: “Alberto Fabra, mai és tard per a rectificar”.
Hui, Beatriz, amb el seus companys, tornarà a acudir a la Plaça de la Mare de Déu. Com cada dia 3. Amb l’esperança posada en què el final d’aquesta tràgica història estiga ja més a prop. Nosaltres, La Veu, estarem amb ells, amb les víctimes, com ho estem fent des que eixírem a la llum. Seguirem donant-los veu, com ja ho hem fet amb Santi, Paco, Ana, Maria José, Amparo, Patricio i la mateixa Beatriz.
Hui, la Plaça tornarà a omplir-se de gom a gom, perquè s’ho mereixen, perquè els ho devem. Hui, com cada dia 3, La Veu estarà amb les víctimes.
>
