La iniciativa va partir del Govern municipal (Compromís-PSOE) a través d’una moció conjunta presentada per les dues forces polítiques. El portaveu de Compromís, Jose Martínez, encarregat d’argumentar la moció, va fer una introducció per a situar el nomenament que va fer la corporació municipal de 1940 en el context de la Guerra Civil i la repressió de postguerra. Martínez va explicar que no es tractava «d’elaborar una lliçó històrica, ja que per a això ja estan els llibres i els professionals, sinó de complir la llei». Després de llegir els articles de la Llei de Memòria Històrica que obliguen a la retirada d’objectes, reconeixements i mencions commemoratives referents a l’alçament militar franquista, el portaveu va manifestar la voluntat de l’Equip de Govern d’aplicar la legalitat vigent. Finalment, Martínez va dir que «aquestes accions s’emmarquen dins de la normalitat del funcionament d’un Estat democràtic».
El regidor va aclarir també que està fent-se un inventari de vestigis de la Guerra Civil i el franquisme, sol·licitat a través d’un requeriment de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques perquè es complisca la Llei, que va ser aprovada el 2007 i que a dia de hui encara no s’havia fet efectiva.
Una vegada es va passar a la votació, de la corporació municipal formada per tretze persones, dotze regidors i regidores van votar a favor de la revocació, cinc de Compromís, dos del PSOE i cinc del Partit Popular, mentre que l’única regidora de Ciudadanos es va abstindre. A partir d’aquest resultat es posa fi a un reconeixement que ha estat en vigor setanta-sis anys, des de 1940 fins el 2016, que ha estat revocat pel ple municipal de Banyeres de Mariola.
