Adéu a Madiba, exemple de la no violència

Mor als 95 anys Nelson Mandela, icona de la lluita contra l'apartheid i primer president negre de Sud-àfrica
5 desembre 2013 01:00h
RedactaVeu / ACN / València

La icona de la pau va morir a la seua casa de Johanesburg al voltant de les 20.50 h "en pau i envoltat de la seua família", va explicar el president, en una al·locució televisada per a tot el país des de la seu del Govern a Pretòria. "Sempre t'estimarem, Madiba", va dir Zuma, en un to emocionat.

El 1999 va deixar la presidència i el 2004 va retirar-se de la vida pública. En la darrera etapa de la seva vida, la salut de l'expresident ha estat delicada i ha hagut d'ingressar a l'hospital cinc vegades en dos anys per diferents motius. Finalment ha mort aquest 5 de desembre, tal com ha anunciat el president del país, Jacob Zuma.

Popularment conegut com a Madiba, el nom del seu clan, Rolihlahla Mandela va nàixer al bantustan tribal de Transkei, Sud-àfrica, el 18 de juliol del 1918 i un dels seus professors li va atorgar el nom de Nelson.
 

 
Llicenciat en Dret, va estar vinculat des de ben jove al Congrés Nacional Africà (CNA), un moviment nacionalista multiracial que buscava el canvi polític a Sud-àfrica. El 1948, el Partit Nacional va arribar al poder i va començar a implementar l'apartheid, basat en una segregació forçada per motius racials. Aleshores el CNA va iniciar la seva campanya de resistència passiva contra les lleis del règim.
 

El 1952 Mandela va convertir-se en un dels vicepresidents del CNA. El març del 1960, la policia va matar a la localitat de Shaperville 69 persones de raça negra que es manifestaven contra l'apartheid. El govern va prohibir aleshores el Congrés Nacional Africà i, com a resposta, l'organització va deixar les polítiques pacífiques i va crear un braç militar. 

A mitjans dels 60 Mandela va ser empresonat, acusat de planificar enderrocar el règim amb violència. La condemna era de cadena perpètua, però durant els anys en què va estar privat de llibertat va convertir-se en un símbol internacional de resistència i la pressió internacional va fer que el govern sud-africà l'acabés alliberant l'any 1990. 

La seva lluita contra l'apartheid va fer-lo guanyar el Premi Nobel de la Pau el 1993, Un any més tard va presentar-se a les eleccions de la República com a líder del CNA i va convertirse en el primer president de raça negra del país. El 1997 va dimitir com a líder del CNA i 1999 va acabar l'etapa presidencial. El 2004 va anunciar la seva retirada de la vida pública i des d'aleshores s'ha mantingut força apartat de l'atenció mediàtica. 


Mandela va patir tuberculosi el 1980 mentre estava empresonat i posteriorment va ser sotmès a una operació per resoldre-li problemes a la vista. El 2001 va ser tractat de càncer de pròstata. En els darrers dos anys, ha estat hospitalitzat en cinc ocasions per diversos motius. 

D''El factor humà' a 'Invictus'
 
La voluntat d'unitat racial de Mandela va ser portada a la gran pantalla de la mà de Clint Eastwood, que va dirigir 'Invictus', un film basat en el llibre 'El factor humà' de John Carlin.

La cinta i la novel·la parlen de com l'expresident va utilitzar el mundial de rugby del 1995 per intentar que els sud-africans blancs i negres estiguessin junts en un sol objectiu. I és que el president va aconseguir convertir la selecció sud-africana de rugby, un símbol de la comunitat blanca odiat per molts ciutadans negres, en l'equip de tot el país.


Nelson Mandela (Grandes Biografias) [History Channel]


Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next