De xiquet sempre va destacar a les arts plàstiques, però com tots els xiquets, preferia jugar al carrer, a haver de que passar les hores tancat a un estudi perfeccionant la seua tècnica. Només un amic del seu tiet, professor de dibuix, va aconseguir amb esforç, donar-li unes classes de dibuix quan rondava els 8 anys.
Amb 14 anys va començar a treballar a la mateixa fabrica de lleixiu que treballava son pare. Reconeix que no li agradava massa això d’estudiar i en tancar la fabrica començà a fer de comercial per pobles i carrers.
Jaime, amb la seua afició sempre en segon pla, va conéixer fa tretze anys al mestre que li obriria els ulls i l’ànima, Salvador Peris Vázquez, més conegut com ʹBoroʹ. Un home bohemi, que li va transmetre tècniques que ell desconeixia, que després li han permés desenvolupar tota la seua creativitat tal i com hui podem apreciar als quadres.
Com podeu veure primer són ʹles garrofes que l’artisteoʹ, com diu la gent major. Així en són molts, que amb grans capacitats artístiques, han quedat diluïts a la societat per no plantejar-se carreres professionals, que tal vegada, els haguera anat millor per explotar les seues capacitats.
Les crisis ens fan traure la creativitat, la inventiva i fan eixir les coses del no-res, perquè el no-res és el que moltes persones, a dia de hui, tenen al davant. És en eixe no-res on tenim que avocar les nostres capacitats per crear un nou camí, pensem tots en allò que sempre ens agradaria fer i no fem, en les capacitats ocultes, que per circumstancies de la vida, mai hem pogut desenvolupar i mostrar al món.
Tots tenim un Jaime, un Boro, al nostre interior, som un País ple d’artistes desconeguts.
