Avui s’ha celebrat sota el títol L’escola valenciana: un model de qualitat més enllà del plurilingüisme la Jornada de Cloenda del V Congrés d’Escola Valenciana. Aquesta sessió ha estat acollida per la Universitat d’Alacant i el vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística, Carles Cortés, constatat “el fet d’expressar el ferm i pregon clima de col·laboració entre Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant, una col·laboració des de fa dues dècades constant i incessant: des de la contribució a activitats específiques ben concretes a ser l’espai de nombrosos actes i, especialment, les Trobades.
El V Congrés d’Escola Valenciana que hui conclou s’ha farcit de jornades que s’han celebrat al llarg del País Valencià en forma de xarrades, taules rodones, conferències i seminaris. En total més de 20 sessions que s’han desenvolupat durant 12 mesos per reflexionar sobre quatre eixos: plurilingüisme i interculturalitat; participació social i valors, medi ambient i sostenibilitat; i innovació i noves tecnologies. Unes jornades on han participat un miler de persones entre docents, pares i mares i persones vinculades al món de l’ensenyament que demostren que la comunitat educativa veu imprescindible la formació continuada.
Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana ha explicat que “ens enfrontem a un repte molt gran, defendre el model públic d’ensenyament en valencià i de qualitat. Que està amenaçat d’una forma molt contundent. Que necessita del consens i la cohesió de tots els agents de la comunitat educativa que creiem en aquestos postulats. És fonamental el compromís de tots i totes, dels docents i de les famílies. És important també que l’Administració educativa en prenga nota i que fem l’esforç arribar a una entesa per preservar drets educatius bàsics que ara perillen”.
La jornada ha començat amb una taula rodona on s’han tractat els quatre eixos que han abanderat aquest congrés. Seguidament s’han presentat les tres Unitats per a l’Educació Multilingüe que Escola Valenciana ha creat junt a la Universitat d’Alacant, la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló Castelló, per ser el referent acadèmic i d’investigació del plurilingüisme educatiu valencià que cal anar gestant. Finalment ha arribat el torn d’una conferència marc a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona, Juli Palou sobre plurilingüisme per reflexionar sobre l’actual context a les aules i les maneres d’aplicar projectes lingüístics de centre que siguen vertaderament enriquidors.
Discurs íntegre de cloenda de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana
Després d’haver escoltat totes les aportacions que han omplert de seny aquest matí, vull agrair sincerament les exposicions d’Anna Marzà, de Pepa Gisbert, de Maria Padrós, de Laura Santacruz, de Vicent Brotons, de Maria Conca, d’Oti Martí, de Jaume Fullana i de Juli Palou recolzat per Josep Maria Baldaquí.
Vull agrair-ho a totes i a tots ells en nom d’Escola Valenciana, sense deixar-me les observacions que heu fet els qui esteu ahí al davant, lluitadores i lluitadors de la comunitat educativa, que cada dia ens demostreu que les vostres observacions, les vostres puntualitzacions i les qüestions que llanceu són motius per seguir construint l’ensenyament de qualitat que dóna sentit a això que cal denominar una escola a tot color, una escola que s’estima i creu en el seu alumnat.
Quan sembla que tot s’acaba, tornem a començar. Sí, el 5é Congrés d’Escola Valenciana s’ha desenvolupat en un moment de canvis socials i econòmics profunds. Conclou hui a la ciutat que Vicent Andrés Estellés definia en el cant general al nostre País com el migdia únic, el migdia d’Alacant, sent poble, com un entre tants.
Aquest Congrés hem intentat que fóra descentralitzat, sostenible econòmicament, allargassat, com el País Valencià. Ha estat la prova per testejar que la clau està en crear xarxa, en que els diferents agents de la comunitat educativa s’expressaren. En que mares i pares, docents, col·lectius i entitats vinculats a l’ensenyament de qualitat, es retrobaren.
El V Congrés d’Escola Valenciana acaba amb la paraula continuïtat. De tot el que hem arreplegat durant aquestos mesos hem bastit nous camins per iniciar propostes de formació continuada i assessorament gràcies al treball en xarxa de les Unitats per a l’Educació Multilingüe i la tasca que va a continuar-se fent a través de la Xarxa de Centres de Qualitat. Aquest és el nostre titular: un congrés que ha servit per a cohesionar activitats concretes a partir d’ara.
Quan vàrem iniciar el Congrés el curs passat ens trobàvem immersos en un context condicionat per les marcades retallades que l’administració educativa tenia fixades en la matèria que ens ocupa, i amb un esborrany de Decret de plurilingüisme que no assegurava la competència lingüística per igual de les dues llengües oficials i el millor coneixement d’una tercera llengua com l’anglés.
Ara que acabem el Congrés, el Decret de plurilingüisme ja és una realitat i 35 entitats i institucions del món educatiu valencià vam explicitar en el seu moment que hi havia una sèrie de punts bàsics amb els quals no en podíem estar d’acord, perquè no asseguraven l’objectiu últim del document: afavorir l’ensenyament de qualitat plurilingüe al nostre sistema educatiu.
Considerar que aquest Decret empobreix els programes d’ensenyament òptims ens obliga a buscar noves fórmules dins del marc legal per crear dinàmiques de treball als centres educatius que afavoresquen les bones pràctiques pedagògiques que han caracteritzat l’ensenyament públic valencià, del qual ens podem sentir ben orgullosos pel gran esforç i treball que es fa a peu d’escola per les comunitats educatives.
L’avantprojecte de llei educativa, la LOMQE, tampoc afavoreix l’objectiu de vetllar per un sistema que garantesca l’ensenyament públic i de qualitat, la democràcia participativa als centres, les metodologies de treball que haurien de ser pròpies d’una escola valenciana del segle XXI.
L’educació necessita de la inversió dels governs i de governs que creguen en garantir una formació òptima per a tot l’alumnat. Perquè l’educació pública és la clau d’una societat madura i competent. Perquè l’educació de qualitat és un dret bàsic universal.
Dit açò i esbossat el nou marc socioeducatiu que marca la nostra actual agenda, les conclusions bàsiques a les quals arribem per finalitzar el V Congrés d’Escola Valenciana són:
1. Cal treballar en un nou marc teòric i un model educatiu plurilingüe real. Al primer dels nostres congressos es treballava sobre el postulat que l’ensenyament de cada llengua calia fer-lo sense interferències amb altres llengües. Ara constatem que quan més interferències lingüístiques es generen, millor, i que cal fonamentar un sistema educatiu plurilingüe amb una bona planificació en matèria de tractament integrat de llengües.
2. Cal fer un reenfocament profund per al professorat, que els docents interioritzen que tots els ensenyants valencians som professorat de llengües, que no hi ha assignatures de llengües i prou, sinó que a totes les àrees d’ensenyament es treballa la llengua, perquè és el vehicle transmissor de coneixement. Les llengües només s’aprenen amb l’ús, s’aprenen a través de les matemàtiques, del coneixement del medi, de l’educació física… La teoria és la que ens permet fer la pràctica. No podem formar alumnat multilingüe si no ens estimem les llengües, les pròpies i les altres, des d’un punt de vista intercultural.
3. Les TIC es converteixen en eines imprescindibles per estar enxarxats i intentar donar solució a les retalllades en qualitat educativa. Les TIC a l’ensenyament esdevenen canals d’intercanvi d’experiències educatives innovadores i instruments per treballar noves formes de desenvolupar el coneixement i l’aprenentatge.
4. És moment de reflexió, de com les nostres pràctiques van a millorar l’ensenyament i com l’organització dels centres va a propiciar-ho. Front a la burocratització necessitem aplicar els nostres postulats des de dins, com els mestres que ja ho feien en temps de la República fa tantes dècades. Cal treballar des de les pròpies metodologies i conviccions educatives a l’aula, cal que es produesquen debats enriquidors als claustres i als consells escolars. I tot això, reforçar-ho amb les reivindicacions públiques.
5. Cal concebre el temps escolar de forma diferent, assumir un canvi de patró i obrir el camí cap a la formació. Cal evitar els terminis i la saturació burocràtica, cal evitar autoimposar-nos terminis d’actuació que no es poden acomplir com pertoca.
6. El personal docent no som recursos, som persones i som professionals. Cal que l’Administració educativa entenga que el professorat està conformat per gent molt capacitada per reflexionar, crear, construir, participar i decidir. Persones que en el seu dia a dia fan el seu trebal,l no d’una forma robòtica, sinó atenent les necessitats d’aprenentatge d’un alumnat divers. El recursos són materials, el professorat és un conjunt, un equip humà, al qual cal respectar i facilitar-li les eines necessàries per aconseguir entre totes i tots una bona feina educativa. El respecte a la dignitat de les persones que s’esforcen per dur endavant la seua tasca a l’aula és, fonamental.
I deixeu-me que acabe amb més versos d’Estellés, de l’Estellés que va dibuixar el Mural del País Valencià. El poeta al qual dedicarem les Trobades d’Escoles en Valencià 2013 i a qui homenatjarem el 23 de febrer ací, a Alacant, en la 10a Nit d’Escola Valenciana, on totes i tots esteu convidats:
Baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!
