Na Jordana se’ns manifesta com una de les associacions falleres, i no falleres, que més intensament conjumina gatzara i cultura. L’entitat del Barri del Carme de València a més de plantar cada any la falla més crítica (i en conseqüència més arrelada a l’esperit faller) organitza una sèrie d’activitats culturals que han esdevingut referent de com casar il.lustració i ludisme. La lectura del Tirant lo Blanc, per exemple, o les exposicions que al Casal es basteixen en són prova evident.
Cada any, en vespres de Nadal, alcen un betlem com no se’n veuen habitualment. Enguany, reciclant centenars d’ampolles, presenten un pessebre que podríem definir com espectacular a més d’original. Les figures a més de les clàssiques (naixement, angelets, reis d’Orient,….) estan completades per desenes de pastorets representant comunitats regionals o nacions. Els pastorets de cada autonomia o estat estan construïts sobre recipients de begudes típiques de cada indret, per exemple els pastorets valencians aprofiten les envasos d’orxata, aigua de València o altres begudes pròpies i els anglesos sobre tot són bastits a partir dels vidres de ginebra.
Però si admirables són les figures, totes, no gens menys ho és la decoració, també d’ampolles. L’Arc de Sant Martí o les columnes o els edificis (referents a països representats) són admirables.
Hom potser es pregunte quants diners ha costat tot això. Senzillament, l’esforç dels fallers de Na Jordana, un esforç que no es quantifica amb euros però que demostra la vitalitat i sociabilitat d’unes persones. Més de sis mesos arreplegant envasos, netejant-los, repintant, creant els complements que humanitzen els vidres, dissenyant, etc….. ha estat la tasca que ens ofereix un grup de gent que a més de bastir unes falles modèliques és capaç de mostrar-nos com xerinola i cultura poden, i deuen, anar unides.
Més enllà de les meues paraules una recomanació: vagen a veure el Betlem de Na Jordana, paga la pena.
