– S’està passant fam al nostre país, les concertines testifiquen el tarannà governamental, s’aproven lleis mordassa mentre la desocupació roman desbocada i es desarticula el nostre minso estat de benestar: per què acudir al teatre?
– El teatre és un art de naturalesa política. El teatre és una forma de veure el món de manera col·lectiva per a poder comprendre-ho millor, per a intentar viure millor. El teatre és l’experiència de reflexionar col·lectivament sobre el que ens passa personal i agrupament. A més, aquest espai, el ‘Teatro del Barrio’, pretén ser més que un teatre. Vol ser un lloc on moltes persones s’ajunten per a imaginar una altra forma més justa i plaent d’habitar el món…
– Un món dominat per un sistema…
– El sistema havia creat una extensa xarxa de dependències perquè sentires que o estaves dins del sistema o estaves mort. És a dir, que o eres capaç de comprar-te un pis, tenir un treball fix, etc. o la teua vida corria perill. En aqueixos últims anys ha sigut aquest mateix sistema el que ha deixat sense treball i sense casa a milers i milers de persones, expulsant-les. Després de l’impacte brutal del buit, moltes d’aqueixes persones han començat a adonar-se que fora del sistema… està la vida, encara que molts ja han perdut la seua vida per aquesta brutal exclusió.
– Quina pot ser la solució a aquesta situació de col·lapse que estem vivint?
– Mai la solució a la situació actual podrà ser tornar al que teníem, tornar al sistema, tornar a un fals benestar, a una falsa democràcia. Una democràcia d’aparences patrocinada pels préstecs bancaris. El realment apassionant i revolucionari és trobar-nos en aquest moment amb la necessitat ineludible de començar a construir alguna cosa nova. El nou que inventem haurà de nodrir-se de totes les experiències d’emancipació anteriors. I, sense cap dubte, tindrà molts elements de l’anarquisme, del comunisme i del socialisme, però serà alguna cosa nova, reconeixent potser el nostre deute amb una de les sensibilitats més perseguides, ignorades i menyspreades, com és precisament, l’anarquisme. El que molts demandem en aquests moments és que ens deixen gestionar la nostra pròpia vida en comú. Recuperar la nostra pròpia capacitat per a fer-ho bé, per a fer-nos bé, per nosaltres mateixos.
– Quin ha de ser el paper de la cultura en un context d’alienació creixent i on se’ns anima a escapar de la por a través de paradisos virtuals?
– La cultura significa una mirada crítica sobre el món. La cultura és fonamental per a trencar el mur de la ignorància. I quan trenquem aqueix mur de la ignorància, la por deixa de ser un valor inexpugnable.
– Per què un teatre de barri en l’era de la globalització?
– Per a nosaltres el concepte de barri és un concepte universal. El barri són els barris, qualsevol barri, perquè el barri són els carrers i les cases, però sobretot som les persones.
– Per què aquesta proposta és diferent?
– Perquè la nostra proposta és clarament de lluita, reivindicació i plaure des de la pròpia autogestió. Conjuminem per a açò qualitat artística i coherència. Som una cooperativa on prenem les decisions de manera horitzontal.
– És el ‘Teatro del Barrio’ el teatre d’Alberto Sant Juan?
– En absolut. Jo portava tota la vida desitjant tenir un lloc per a fer teatre. Un teatre polític, un teatre amb humor. Finalment, vaig tenir la sort de trobar-me amb un grup d’amics amb els quals hem creat l’equip impulsor, on estan persones com Cote Romero, Mario Sánchez-Herrero, Iñaki Alonso… que ja acumulaven importants experiències creant comunitat, nova economia…
– Quins projectes emergiran en aquest teatre?
– Hi haurà teatre, hi haurà música, poesia, debat polític directe, va a engegar-se una universitat del barri l’academicisme del qual serà l’antítesi de l’avorriment. Ací el pensar junts, emprendre accions junts tindrà un sentit lúdic. Podem passar-nos-ho bé canviant el món, encara que… per descomptat, hi ha molts elements tràgics en la situació actual.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
