20 anys de la Plataforma per la Llengua

El programa ‘Estira la llengua!’ parla amb el director de l’entitat

RNA / Andorra

El 12 de desembre del 1993, un grup de joves de Gràcia, a Barcelona, convocà una recollida de llaunes de Coca-Cola per batre un rècord Guinness. L'objectiu, reivindicar l'etiquetatge en català, no només d'aquesta marca, sinó en general. Allò acabaria desembocant en la Plataforma per la Llengua, una entitat molt ben vertebrada i extremadament activa i vigilant davant la legislació que empara el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants. Molt probablement, la més potent. Des de llavors, ha aconseguit molts canvis i molt importants, tot i que encara no és el cas de l'etiquetatge de la Coca-Cola, més enllà dels noms de pila en català que hi apareixen recentment i de l'adreça de la planta embotelladora de Cobega, situada paradoxalment al carrer dels Països Catalans, 32, d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), escrita al costat de l'anella de les llaunes.

El director de la plataforma, Daniel Mundet, explica a l'Estira la llengua! el context en què va néixer l'entitat. Ja hi havia dues lleis de política lingüística, però afirma: “El que passa al nostre país, i és una mica paradoxal, és que poden haver-hi lleis però, en l'àmbit de la llengua, si no es compleixen, no passa res”. I afegeix: “El que la plataforma vol és que si hi ha una llei, es compleixi”. I amb això, fa referència justament a l'obligació d'etiquetar els productes com a mínim en català, al marge que es puguin emprar altres llengües a l'envàs. En aquella època, a més, Mundet diu que “hi havia una certa mancança d'entitats que fossin actives en favor de la llengua”, ja que s'acabava de dissoldre la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. I això, va motivar aquell grup de graciencs, sobretot, a lluitar perquè el català fos present, inicialment, en el cinema i l'etiquetatge. L'ara director explica que allò va anar creixent, “amb un historial de feina feta important i amb molts projectes per endavant”.

QUATRE EIXOS

La Plataforma per la Llengua treballa amb quatre eixos, tot i que en té un de principal: “Treballem pensant que la llengua catalana és un element de cohesió social”, diu Daniel Mundet, perquè “és una porta d'entrada a la societat com cap altra”. Després hi ha un eix socioeconòmic, centrat en normalitzar l'etiquetatge en català, la presència de la llengua a les empreses i a internet fins a arribar a la situació de qualsevol altre idioma normal. Un altre és el dels jocs i les joguines, perquè els infants puguin gaudir i aprendre en la seva llengua en normalitat. Per acabar, hi ha el cinema, la cultura i l'educació. Mundet admet que “el cinema és molt difícil”, sobretot darrerament, amb les males xifres del sector i, pel que fa a les aules, és molt taxatiu: “Tots sabem que hi ha un ministre espanyol que té com a objectiu prioritari acabar amb el català com a llengua de l'educació.” En aquest sentit, la Plataforma és part activa de Som Escola.

I en aquests eixos, de victòries “n'hi ha moltes”. El director en cita de genèriques com el fet de transmetre la imatge del català com a llengua comuna, que considera que ja està “assumida” pel conjunt de la societat. Pel que fa a casos més concrets, posa d'exemple el catàleg d'Ikea o el web d'aquesta multinacional, que ja estan en la nostra llengua, i les etiquetes dels vins i caves de denominacions d'origen catalanes. Mundet diu que, en aquest cas, “primer va costar molt, però tan bon punt van començar a fer els canvis, van veure que era una factor de normalitat”. Curiosament, una manera que la Plataforma per la Llengua té per celebrar els vint anys és l'anomenat Cava per la llengua, del celler Sumarroca, un brut reserva que inclou l'obra que Antoni Tàpias va regalar a la plataforma a l'etiqueta i a la xapa. N'han fet una tirada de 10.000 ampolles que es poden adquirir a un bon grapat d'establiments. Una acció per demostrar que l'entitat arriba a l'aniversari “en plena forma”.

PREMI MARTÍ GASULL

Una altra de les accions coincidint amb aquest aniversari és el llançament del premi Martí Gasull a l'exemplaritat en defensa de la llengua en homenatge a un dels fundadors de la Plataforma per la Llengua, que va morir fent muntanyisme a l'Himàlaia ara fa un any, aproximadament. “És una persona que va tenir una dedicació absoluta a l'entitat i a treballar per la llengua, i la seva desaparició tràgica ens va fer recordar a tots plegats la importància de persones que, com ell, treballen desinteressadament i molt voluntariosament en favor de la llengua”. Així, Daniel Mundet explica que amb el guardó es vol recordar “aquests valors que van guiar en Martí” i reconèixer les persones que fan aquesta tasca perquè “no som un país del tot normal i hi ha molta gent que s'hi dedica i s'hi aboca per fer que la llengua i la cultura vagin endavant”. Gent que considera que “és important que hi siguin i que serveixin d'exemple a les altres persones”. El premi té 96 candidatures i un jurat n'escollirà tres, que aspiraran definitivament al premi.

Però malgrat aquesta pèrdua, la Plataforma per la Llengua continua ben activa i, aquests dies, a més de les accions per augmentar la presència del català al món del joc i la joguina en clau nadalenca, ha llançat una campanya molt potent per denunciar el que consideren una discriminació del català dins la Constitució espanyola. Mundet afirma: “El text de la constitució situa una llengua de primera, la castellana, i la resta queden en un segon pla molt difús sense anomenar-les concretament”. I una conseqüència d'això és que en tota la Unió Europea “no hi ha cap llengua de les dimensions de la catalana que no hi tingui reconeixement oficial”. Això ho il·lustren amb un vídeo molt gràfic, en anglès, mentre tenen en ment una frase paradoxal sobre la Plataforma per la Llengua: “El nostre èxit seria deixar d'existir, però de moment encara no podem fer-ho”.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat