Joaquín Sorolla, el pintor de la llum mediterrània, va protagonitzar en vida el seu particular somni americà: va retratar a la Casa Blanca un president nord-americà, va recaptar més que ningú per les seues obres i va produir fins a 58 retrats arran del gran èxit de públic i crítica que va collir a Nova York.
Els dos viatges del pintor valencià a Estats Units, en 1909 i 1911, van ser tan fructífers que ara, més d’un segle després, donen lloc a una exposició de gran format titulada ‘Sorolla y América’, que ha presentat el Museu Meadows de Dallas i arribarà a Madrid al setembre de 2014.
Són unes 160 obres que recuperen les pintures que Sorolla va exposar a Nova York, Boston i Buffalo; també les peces que formen part de col·leccions nord-americanes i els retrats que li va encarregar la classe adinerada del país, meravellada per l’estètica i la llum de l’espanyol que feia les Amèriques.
Un centenar d’obres que es veuen en ‘Sorolla y América’ no eixien de les seues col·leccions privades des que el mestre de la llum va viatjar als EUA, i fins i tot algunes peces mai s’havien vist en públic.
En tan sol un mes, la seua primera exposició a Nova York la van veure 160.000 visitants i la de Chicago 100.000, en una època en la qual -per a fer-se una idea- la seua València natal tenia 200.000 habitants.
“És una quantitat de gent que seria impossible aconseguir hui dia”, explica Blanca Pons-Sorolla a Dallas, besnéta del pintor, comissària convidada en l’exposició i peça clau per a reunir tot el material que ix ara a la llum.
Recorda fins i tot Pons-Sorolla quan li van explicar que, en els arxius del Museu d’Art de Brooklyn, hi havia “unes caixes que contenien uns dibuixos què déien que eren de Sorolla”. Ella es va plantar en Brooklyn i li’ls mostraren, fet que resultaria absolutament excepcional: els treballs preparatoris de Corriendo por la playa, el paradigma de la llum, les marines i les escenes quotidianes del mestre.
A Dallas també es recuperen els retrats que Sorolla va fer a personalitats com Louis Comfort Tiffany, dissenyador i hereu de la joieria Tiffany, i William Taft, 27é president d’EUA.
Sense saber anglés, però amb un pintor nord-americà que li feia de traductor, Sorolla va estar sis dies a la Casa Blanca per a pintar el retrat presidencial. Li van pagar 3.000 dòlars, el van convidar a sopar amb el president i fins i tot la primera dama li va dir alguna cosa en castellà.
L’aventura americana de Sorolla no s’entendria sense el seu gran mecenes nord-americà, Archer Milton Huntington, en aquells dies el segon home més ric de Nova York i fundador de la Hispanic Society of America, per a la qual pintaria el gegantesc mural sobre les províncies de l’Estat espanyol.
“La col·laboració entre ells va portar al reconeixement internacional de Sorolla”, assegura el responsable de l’organització, Mitchell Codding.
Al Museu Meadows l’anomenen ‘El Prado de la pradera’ de Dallas per l’extensa col·lecció d’art espanyol que ha anat recopilant i, fins al 19 d’abril, amb ‘Sorolla y América’ com a gran atracció.
“Les obres estan il·luminades per llum natural, tal com pintava Sorolla”, s’enorgulleix Mark Roglán, director del Meadows.
Després passarà per San Diego (Califòrnia) i al setembre arribarà finalment a la Fundació Mapfre de Madrid.
Es veurà per primera vegada a l’Estat espanyol Cristóbal Colón abandona Palos, a més de molts retrats i esbossos que l’artista va pintar en les Amèriques.
Sorolla recordava els seus quatre mesos americans com a laboriosos i productius; treballava tant que aprofitava les cartes de menú dels hotels per a fer esbossos, més de 200, exposats ara a Dallas.
Des de l’hotel a Nova York, va pintar molt les vistes de l’habitació, uns dibuixos que l’exposició reuneix íntegrament: la velocitat i l’enrenou dels cotxes, vianants i tramvies de la ciutat a través del traç més ràpid i lliure de Sorolla.
La llum de Nova York li recordava a Sorolla la llum de Madrid. “Deia sentir-se com a casa”, explica la seua besnéta, hores abans d’inaugurar -de nou- a Estats Units.
